XX

 

Tuixent. Fotografia: Empar Sáez

XX

Un oreig càlid

es mescla amb l'alè del poema

que la merla recita

             per ensenyar-te a respirar

a tu, poeta  —  amant no amat

             amb ulls de pluja.

Antoni Clapés, Mirall fred del cel

AdiA Edicions, 2024

XIII

Sant Vicenç de Torelló. Fotografia: Empar Sáez

XIII

El poema habita 

la transparència velada

de la fosca

                en l'ombra d'una fulla

que la solitud duplica

damunt d'una altra fulla

del til·ler

              en el vol de campanes

del migdia, quan el cel

comença a tenyir-se 

de notes de joia

                              o de dolor.

Antoni Clapés, El vol del milà (poesies: Antoni Clapés; fotografies: Andreu Clapés)

Cafè Central, 2022

Evita paraules

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Evita paraules, conceptes,

camins fressats. Observa

el lament de la llum 

per existir. Aprèn

per oblidar, per ésser

—tot just.

Antoni Clapés, in nuce

Edicions Proa, 2000

VII

Johannesburg. Fotografia: Empar Sáez

 VII

Què no sap el caminant?

Què ha de saber

(si ha de saber res)

el caminant?

El silenci és l'única parla

del caminant.

                   Per això 

camina.

Per això és.

Antoni Clapés, Riu brogent

AdiA Edicions, 2021

Looren

Escalarre. Fotografia: Empar Sáez

Looren 

En el no-record perdura el record, 

com el bosc perviu en la fusta apilada 

el prat en l’olor de fenc acabat de segar 

i el llac en la boira que trem a la seva superfície. 

Rere la vellesa s’amaga el retrat de joventut 

igual que un mot oculta el sentit d’un altre mot. 

La resplendor de l’horitzó descriu en el bosc 

el poema. Clarobscur entre allò dit i allò no dit. 

Cadascú somia els seus somnis, però la nostra 

vida potser és tan sols el somni que algú somia. 

Antoni Clapés, L’arquitectura de la llum