Vindrà la son als cossos

 

Treviso. Fotografia: Empar Sáez

Vindrà la son als cossos
i tallareu les flors dels llavis     adormits.

Tot seran veus escampades
pels camins,
matèria solar, ofrena d’ordre i ombra.

L’himne infrangible vindrà a tu
entre els paisatges salvats        dels somnis.

I una mà pàl·lida encendrà els astres:
munió de resurreccions
blanques
fecundant la teva mirada.


Empar Sáez, Senyals de llum des del cos
Edicions Pont del Petroli, 2026

Escoltar la veu

 

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

Escoltar la veu
que guardaves oculta, el ritme interior,
l’esbatec latent.

S’envolava endins
i aürtava en el silenci del cos.

Pulsació nua balancejant-se
en els confins,
miracle:
moviment pur
que fa brillar l’ull cec.


Empar Sáez, Senyals de llum des del cos
Edicions Pont del Petroli, 2026

Els dits espellen capes

Castelladral, Bages. Fotografia: Empar Sáez

 

Els dits espellen capes
d’obscur
i arriben al llim compacte
de la nit.

Una taca negra s’expandeix; el fang nocturn, movedís,

atrapa i degluteix paisatges.

Així es perpetua el cos desmesurat
de la nit:

s’embolcalla en la seva fondària, escampa obscures

llavors
que una llum callada,

roenta de temps, fecundarà.

Empar Sáez, Òrbita

La Garúa - Tanit, 2020

***

Le dita spellano cappe

di oscurità
e raggiungono il limo compatto
della notte.

Una macchia nera si espande; il fango notturno, movibile,

cattura e inghiotta paesaggi.

Così si perpetua il corpo smisurato
della notte:

si avvolge nella sua profondità, disperde scuri
semi

che una luce silenziosa,

rovente di tempo, feconderà.

Traducció del poema a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló i Bauçà

No et despertis enmig del somni

Graskop. Fotografia: Empar Sáez

 
No et despertis enmig del somni
quan escrius.
Així seràs llançada infinitament
més lluny de la realitat,
                          de la consciència


i del mateix somni que escrius.


Així hauràs plenament
la mà que ordeix i perfà els somnis.


Empar Sáez, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016


***


Non svegliarti nel mezzo del sogno
quando scrivi.
Così sarai rilasciata infinitamente
più lontano dalla realtà,
                           della coscienza
e dello stesso sogno che scrivi.

Così avrai pienamente
la mano che ordina e perfeziona i sogni.

Traducció a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló

Hauria de recordar qui sóc

Santuari de Bellmunt, Sant Pere de Torelló. Fotografia: Empar Sáez

 


Hauria de recordar qui sóc
per escriure’m.

Hauria de descolgar
entre les rels i la terra
la paraula que germina,
trèmulament invisible.

Tornar a la innocència
que habita el món dels dorments.

Tornar a ser allò que era
                          abans de néixer.

Tornar,
                  donar fe del meu despertar.


Empar Sáez, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016


***


Dovrei ricordare chi sono
per scrivermi.

Dovrei staccare
tra le radici e la terra
la parola che germina,
tremulamente invisibile.

Ritornare all'innocenza
che abita il mondo dei dormienti.

Ritornare a essere quello che era
                                  prima di nascere.

Ritornare,
                          testimoniare il mio risveglio.

Traducció a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló

Reflectida, la nit creua la retina

Moià. Fotografia: Empar Sáez

Reflectida, la nit creua la retina d’una vora a l’altra. Puc escorcollar els forats de les pupil·les, penetrar-me pel raig estès de la mirada. Endins, convertiré els ulls en aigua; lliscaré mullada pel camí ondulat. Més endins, la llum cerca l’animal en flames.

No era cap amunt que havíem de buscar el cel.

Empar Sáez, Òrbita

La Garúa Libros - Tanit, 2020

Una mà et cenyeix el cos

Reus. Fotografia: Empar Sáez

Una mà et cenyeix el cos, poma roja

fulgent.

                Desadorm els dèdals

en branques de sol; et pren

de l’arbre nu on s’esmola la culpa.

Preneu la poma de les meves mans,

preneu-la amb cos i boca

del pou verge on els pomers

                            joves despunten

i diuen tanta fruita i tanta llum

que escriuen cossos d’amor

en rebrots successius, en roges ombres      de carn.

Empar Sáez, Quatre arbres

Viena edicions, 2016 

Observes el meu cos

Brioude. Fotografia: Empar Sáez

Observes el meu cos,

                                      cal·ligrafia oscil·lant

penjada entre la carn i la conquesta          de la terra.

Llegeixes la voluptuosa i perfumada

paraula des d’on neixo,

per l’ombra lleugera del traç.

Sota les fulles pàl·lides d’aquest

arbre em trobaràs,

amb els peus calçats en terra,

creixent amunt, cercant veus i vents.

Ajaguda damunt les formes

                                            sense vels

que albires, o com la dona nua que

transita fixament damunt les pàgines.

Empar Sáez, Quatre arbres

Viena edicions, 2016 

Cerques l'arrel pregona de l'aire

Saint-Lizier. Fotografia: Empar Sáez.
Escultura de Guy-Alain Trani

Cerques l’arrel pregona de l’aire, 
el tacte inaprehensible de tot, 
la forma vàcua que conté en essència la llum. 

Cal erigir un cel, 
un reialme per a estendre el vol, 
cal resseguir amb remorosos llavis    el bes. 

Lluny del buit esfereïdor, 
de l’aspror immutable d’escorça, 
prens la capçada abans de fondre’s 
en l’ombra abstracta, 

invoques la pell que tot ho abraça. 


Empar Sáez, Dona i ocell
Editorial Denes, 2014