Grills

 

Santa Maria de Besora. Fotografia: Empar Sáez

GRILLS

La casa és plena de grills

que sonen com rellotges exhausts

descompassats. També és així

com sonen els temps que vivim

mentre callen els justos

com si no tinguessin res a dir.

Al Pèlion vaig sentir-ne una volta

excavant a correcuita una cova

durant la nit. Però la plana

del destí ja l'hem passada

i ara ens coneixeu i us coneixem

des dels homes hiperboris

fins als negres de l'equador

que tenen cos però no ment

i criden quan senten dolor.

També jo en sento i en sentiu vosaltres

però  no cridem, ni tan sols

xiuxiuegem, perquè

la maquinària és ràpida

en el terror i en el menyspreu

en la vida i en la mort,

la casa és plena de grills.

Pretòria, 16 de gener del 42

Iorgos Seferis, Diaris de bord

Traducció de Joan Frederic Calabuig

Adesiara Editorial, 2019

Stratis el mariner entre els agapants

Sant Feliu de Boada. Fotografia: Empar Sáez

STRATIS EL MARINER ENTRE ELS AGAPANTS


No hi ha asfòdels, ni violetes, ni jacints;
¿com parlaràs amb els morts?
Els morts només coneixen el llenguatge de les flors;
per això callen
viatgen i callen, sofreixen i callen
al país dels somnis, al país dels somnis.

Si començo a cantar cridaré
i si crido...
Els agapants manen silenci
aixecant la maneta d'un nen blau d'Aràbia
o també les petjades d'una oca enlaire.

És feixuc i difícil, no em basten els vius;
de primer perquè no parlen, i després
perquè em cal interrogar els morts
per poder continuar endavant.
Altrament no és possible, a penes m'adormo
els companys tallen els fils d'argent
i el cuiro dels vents es buida.
L'empleno i es buida, l'empleno i es buida;
em desperto
nedant com un peix de colors
entre els abismes del llamp,
i el vent i el devessall i els cossos humans,
i els agapants clavats com sagetes del destí
a la terra insadollable
sacsejats per gestos espasmòdics,
com si anessin carregats en un carro vellíssim
que trontollés per camins malmesos, per antics empedrats,
els agapants són els asfòdels dels negres:
¿com l'aprendré, aquest culte?

La primera cosa que déu va crear és l'amor
després ve la sang
i la set de sang
que és sempre esperonada
per la sement del cos com si fos sal.
La primera cosa que déu va crear és el viatge llunyà;
aquella casa espera
amb un fum atzurat
amb un gos que ha envellit
esperant el retorn per morir.
Però cal que m'atracin els morts:
són els agapants qui els mantenen en silenci,
com les profunditats marines o l'aigua dins del got.
I els companys resten als palaus de Circe;
estimat Elpènor! Ximplet, pobre Elpènor meu!
¿O és que no els veus?
—«Socorreu-nos!»—
A Psarà per la cresta ennegrida.

Transvaal, 14 de gener del 42

Iorgos Seferis, Diaris de bord
Traducció de Joan Frederic Calabuig
Adesiara Editorial, 2019

Home

Riba-roja d'Ebre. Fotografia: Empar Sáez

És el moment d'anar-me'n. Conec un pi que es vincla arran d'una mar. Al migdia regala al cos cansat una ombra feta a la mida de la nostra vida i a la tarda el vent entona una singular cançó en passar a través de les seves agulles, com ànimes que haguessin abolit la mort en el precís instant de començar a esdevenir pell i llavis. Una vegada vaig fer nit al dessota d'aquest arbre. A l'alba jo era un home nou, com tallat aleshores i acabat de sortir de la pedrera.

Ah, si almenys un hom pogués viure així, amb indiferència!

Iorgos Seferis, Fragment del poema: Home 

Set poetes neogrecs (Antologia i traducció de Carles Miralles)

Edicions 62, 1988