 |
| Estocolm. Fotografia: Empar Sáez |
Un lloc a l’ombra
Sense pell, en un lloc a l’ombra, visc.
Desnuada de mi,
amb els dits cabdellats
a la madeixa de la mort
mentre escolto les hores sense veu,
amb la finestra oberta al vent glaçat
enmig d’un naufragi de núvols.
Em sé terra de nit i pols crepuscular,
acer d’estrella i ombra,
el so desafinat dels meteors.
Saliva de cuc, boca de llimac, em sé,
un bri cansat de fum, la cicatriu del foc.
Als fils gelats del vent, estenc el meu vestit:
la pell que sobreviu llagada
en aquest lloc a l’ombra.
M. Rosa Font, Un lloc a l’ombra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada