 | ||||
| Àrreu. Fotografia: Empar Sáez |
Centelleig
per a Graham Dean
...Tots sobreviurem, abocats a aquesta transitorietat
resplendent centellejant amb la seva insistent
invitació de l'altre.
Tan a prop, tan càlid, tan ple.
I
A la vora del vespre llavors,
a la vora del riu, aquesta vora
de l'ésser, com es diu, el propi
cos donat, el jo inexorable, què hi pot
entrar llavors, quin altre es queda allà, inicial,
onada d'aquest temps canviant, vent
que s'enlaira del mar, núvol que s'apaga cap al nord,
fins i tot testament de la pròpia mà, punys closos
aparents -pessiga'm, pessiga'm
a mi... La persona de dins del mirall
s'amagava, només feia un pas endavant
quan tu el feies, era massa dins teu,
massa doble de tu mateix, el teu bessó,
girada la imatge com tu, una realitat
pacient per provocar un simple testimoni,
exclòs, clos, encara ennuvolat.
Ara me'n vaig
i tu no pots venir amb mi...
No hi ha ningú aquí sinó tu.
Però qui ets tu, qui és
que un pren com la vida, com l'anomenada realitat,
com un reflex centellejant del mirall
quan li toca el sol, enteranyinat de pols,
amb capes de la seva pròpia substància?
Un mateix és exemple, un ressó
emmirallat, doblat. Un mateix és bessó.
Robert Creeley, A la terra
Traducció: Dolors Udina
***
Shimmer
for Graham Dean
... We will all survive addressed to such glimmering
shimmering transience with its insistent
invitation of other.
So close, so warm, so full.
I
At the edge of the evening then, at
the edge of the river, this edge
of being, as one says, one's own
given body, inexorable me, whathever then
can enter, what other stays there, initial,
wave of that changing weather, wind
lifting off sea, cloud fading northward,
even one's own hands' testament, clenched
seeming fists-pinch me, pinch
ME... The person inside the mirror
was hiding, came forward only
as you did, was too far inside you, too
much yourself doubling, twinned,
spun in image as you were, a patient
reality to provoke simple witness,
precluded, occluded, still cloudy.
I am going now
and you can't come with me...
There is no one here but you.
But who are you, who is it
one takes a life, as so-called reality,
like the mirror's shimmering light
as the sun strikes it, cobwebbed with dust,
layered with its own substance?
Oneself is instance, an echo
mirrored, doubled. Oneself is twin.
Robert Creeley, On Earth
