L'imant blanc i l'arbre

Tavascan. Fotografia: Empar Sáez

L'IMANT BLANC I L'ARBRE

L'imant blanc apunta al cel.

      Rastres de pedra i resplendor.

      Un pobre arbre aguanta el món.

      La llum té arreu la ferida.

Església buida: ossamenta.

      Ningú esquinça el blanc.

      Déu pertot arreu, els veïns

      no apareixen enlloc. Un llangardaix

      s'arrossega peresosament per la paret.

L'església és un floc de neu

      en l'hivern de l'escassa fe.

      La pedra blanca és una balena

      morta sense arpó.

La campana, muda;

      tremolors, l'arbre.

      Els ocells també, callats.

      La paraula feta ferida.

Fins quan tot es trenca

      un fil, un llamp

      llisca pel pit

      com un llangardaix.

Aritz Gorrotxategi, Muga

Traducció de Manel Rodríguez-Castelló

Pruna Llibres/Edicions del Buc, 2021

***

IMAN ZURIA ETA ZUHAITZA

Iman zuria zerura begira.

     Harrizko arrastoak eta distira.

     Zuhaitz mehe bat mundua eusten.

     Argiak nonahi dauka zauria.

Hutsik eliza: hezurdura.

     Zuria inork urratzen ez.

     Jainkoa nonahi, herritarrak

     inon agertzen ez. Musker bat

     nagiki arrastaka horman.

Eliza elur maluta bat da

     fede mehearen neguan.

     Harri zuria balea bat da

     arpoirik gabe hila.

Kanpaia, mutu;

     zuhaitza, ikarak.

     Txoriak ere, isil.

     Hitz egitea zauri.

Dena eteten denean ere,

     hari bat, izpi bat,

     narrasten da bularrean,

     muskerra bezala.

Aritz Gorrotxategi