 | |
| Sant Celoni. Fotografia: Empar Sáez |
L'olor a herba primera
em retorna terra endins,
on poques vegades hi he anat,
i des dels cims més alts,
que sempre són blancs,
recordo haver pensat
en l'alçada del món i dels anys;
en la mesura de la casa nua;
en la immensitat del mar
com uns llençols silenciats
i en tot tu... fet cant de sirena.
Sóc, llavors, en el punt més sublim
de la conformitat.
IX
Tot era clos. El soroll de l'aigua i el ventall de l'aire
eren fora i tu, tu sota la pedra blanca
t'has endut el so del món.
Glòria Calafell, Basaments catalogats
Un plaer, de nou, veure una altra finestra acompanyada d'un poema. Bona selecció literària, per cert, i didàctic el teu bloc.
ResponEliminaVicent