 |
| Mura. Fotografia: Empar Sáez |
M'endinso amb l'heura pel forat del pany.
Quin vent m'ha dut a la porta del bosc?
No hi ha senyals als arbres del tocom.
El desig ha esfullat el cel sense resposta.
Al nou convit, un envelat de pluja!
Escampats sobre l'herba, pels ravals d'aquest vi,
la sal del joc i el pebre de l'amor,
i el teu cos i el meu cos recapte de la festa.
Qui ens ha parat la taula amb tovalles de grana?
Quin trenta de febrer de quin sol? Quin planeta?
Quina mar mig s'albira des del castell de cartes?
La foscor dóna cobri a l'averany més fosc.
Camí d'enlloc, de tornada d'enlloc
t'estimo, exiliada al perquè dels poetes.
Maria-Mercè Marçal, El meu amor sense casa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada