Mentre la pluja

Mura. Fotografia: Empar Sáez

Mentre la pluja 

Busca'm 

a l'alba, en la seva agulla groga 

al peu de la porta, 

busca'm 

pels cinc hiverns de l'any, 

pel fred de tots els matins, 

quan la llum ensabona i estén 

un camp de glaç perfecte. 

Busca'm en la memòria del vespre, 

quan la tarda és un record equivocat 

i la nit el raïm que premsen 

les esperances foradades. 

Busca'm. 

Jo seré l'aire sec quan plou, 

una paraula laminada. 

Només en les ombres és 

la meva ombra clara. 

Així que 

busca'm 

entre el que cau 

i quan m'haguis perdut 

obre els ulls i abraça'm, 

abraça'm 

        mentre la pluja.

Txema Martínez, L'arrel i la pluja