sóc l'àvia, i espero el llop

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

"sóc l'àvia, i espero el llop 

potser també la meva néta 

si no s'encanta pel camí" 

són durs els contes 

roseguen el dolor quan cuinen innocència 

són fets per espantar, no per somriure. 

m'agraden 

resolen vespres escapçats 

al bosc espès dels dies massa llargs. 

i vull que m'acompanyin fins a l'última lletra 

per veure-li les dents i les orelles 

al llop eternament insatisfet. 

i saber que he fet bé d'entretenir-me, 

badoc de flors i ocells. 

no cal tenir cap pressa, 

som víctima i botxí en el bosc dels contes 

Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Editorial Proa, 2012)