dissabte, 22 d’agost del 2026

El rey de los vacíos

 

Blarney. Fotografia: Ferran d'Armengol

EL REY DE LOS VACÍOS


Vivió, no sé cuándo, tal vez nunca
   —pero el hecho es que vivió— un rey desconocido
cuyo reino era el extraño Reino de los Vacíos.
   Era el señor de lo que está entre las cosas,
de los seres intermedios, de esa parte de nosotros
   que se encuentra entre la vigilia y el sueño,
      entre el silencio y el habla, entre
nosotros y la conciencia de nosotros; y así
   mantuvo ese extraño rey su extraño reino mudo,
      apartado de nuestro tiempo y nuestra escena,
Esos propósitos supremos que nunca se convierten
   en un hecho; entre ellos y el hecho sin consumar.
Él gobierna sin corona. Él es el misterio que
      se cuela entre los ojos y la visión, ni ciego ni capaz de ver.
   Él mismo nunca termina ni empieza,
continente vacío de su propia presencia hueca.
      Todo Él no es más que un abismo en su propio ser,
la caja descubierta que no-contiene su no-ser.
Todos creen que es Dios, salvo él mismo.


Fernando Pessoa, The Mad Fiddler, dins: Laozi, El libro del Tao liberado 
Traducció del poema: Marcos Jaén Sánchez
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026


**

THE KING OF GAPS

There lived, I know not when, never perhaps — 
   But the fact is he lived — an unknown king 
Whose kingdom was the strange Kingdom of Gaps. 
   He was lord of what is twixt thing and thing, 
Of interbeings, of that part of us 
   That lies between our waking and our sleep, 
      Between our silence and our speech, between 
Us and the consciousness of us; and thus 
   A strange mute kingdom did that weird king keep 
      Sequestered from our thought of time and scene. 
Those supreme purposes that never reach 
   The deed — between them and the deed undone 
He rules uncrowned. He is the mystery which 
      Is between eyes and sight, nor blind nor seeing. 
   Himself is never ended nor begun, 
Above his own void presence empty shelf. 
      All He is but a chasm in his own being, 
The lidless box holding not-being’s no-pelf. 
All think that he is God, except himself. 


Fernando Pessoa, The Mad Fiddler


divendres, 21 d’agost del 2026

14

 

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

14


Mirar y no llegar a ver: lo invisible.
Escuchar y no llegar a oir: lo inaudible.
Palpar y no llegar a tocar: lo sutil.

Ninguno de los tres se puede determinar.
Se confunden en una sola cosa,
ni brillante arriba, ni oscura abajo,
que no cesa, sin nombre,
vuelve a la nada,
la forma de lo que no tiene forma,
la imagen misma de la nada.
A esto se le llama lo indistinto y elusivo.
Al ir a su encuentro, no se ve su cabeza.
Al seguirla, no se ve su espalda.

Así es que, 
según la vía de un pasado remoto, 
nos movemos a través de lo que hay en el presente.
Conociendo los orígenes ancestrales
se puede comprender el sentido de la vía.


Laozi, El libro del Tao liberado 
Traducción de Manel Ollé
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026



dilluns, 17 d’agost del 2026

La gente corre tanto

Dublín. Fotografia: Empar Sáez


LA GENTE CORRE TANTO


La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el «ir llegando».



Gloria Fuertes, Historia de Gloria. Amor, humor y desamor, 1981, dins: Laozi, El libro del Tao liberado
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026



Condición

Veliko Tarnovo. Fotografia: Empar Sáez

 

CONDICIÓN

Soy
igual que
la arena de la clepsidra
que
puede ser tiempo
solo
en 
la caída.


Ana Blandiana, El tercer secreto, dins: El libro del Tao liberado 
Traducció del poema: Craciun Tilisca
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026

**



CONDITIE


Sunt
asemenea
nisipului clepsidrei
care
poate fi timp
numai
în
cădere.


Ana Blandiana
, A treia taină, 1969


diumenge, 16 d’agost del 2026

He tapat...

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

 

HE TAPAT...

He tapat els ulls als arbres
amb un mocador verd
i els he dit que em trobin.

I els arbres m'han trobat tot seguit
amb una rialla de fulles.

He tapat els ulls als ocells
amb un mocador de núvols
i els he dit que em trobin.

I els ocells m'han trobat
amb una cançó.

He tapat els ulls a la tristor
amb un somriure
i l'endemà la tristor m'ha trobat
enmig d'un amor.

He tapat els ulls al sol
amb les meves nits
i li he dit que em trobi.

Ets allà, diu el sol,
darrere d'aquell temps,
prou d'amagar-te.

Prou d'amagar-te,
em diuen totes les coses
i tots els sentiments
a qui he intentat tapar
els ulls.


Marin Sorescu, Per entre els dies. Antologia poètica
Traducció de Corina Oproae i Xavier Montoliu Pauli.
Lleonard Muntaner, 2013


***


AM LEGAT...

Am legat copacii la ochi 
Cu-o basma verde 
Şi le-am spus să mă găsească. 

Şi copacii m-au găsit imediat 
Cu un hohot de frunze. 

Am legat păsările la ochi 
Cu-o basma de nori 
Şi le-am spus să mă găsească. 

Şi păsările m-au găsit 
Cu un cântec. 

Am legat tristeţea la ochi 
Cu un zâmbet, 
Şi tristeţea m-a găsit a doua zi 
Într-o iubire. 

Am legat soarele la ochi 
Cu nopţile mele 
Şi i-am spus să mă găsească. 

Eşti acolo, a zis soarele, 
După timpul acela, 
Nu te mai ascunde. 

Nu te mai ascunde, 
Mi-au zis toate lucrurile 
Şi toate sentimentele 
Pe care am încercat să le leg 
La ochi.


Marin Sorescu, Poeme (1965)



11

Cong. Fotografia: Empar Sáez


11


Treinta radios convergen en una rueda,
pero es el vacío
el que hace posible el uso del carro.

Se moldea arcilla con agua para hacer una vasija,
pero es el vacío de la vasija
el que hace posible su uso.

Se cincelan puertas y ventanas,
pero es el vacío de puertas y ventanas
el que hace posible el uso de la habitación.

Por ello,
en la presencia se encuentra el provecho,
en el vacío se encuentra lo útil.


Laozi, El libro del Tao liberado 
Traducción de Manel Ollé
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026


 

Dos ulls té

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

 

DOS ulls té
la vida
i no poden reconèixer
la felicitat,
té la boca,
i no pot empassar-se
el romanç
de verda follia.
Dues mans,
però no poden agafar-se
a les faldes de la nit.

Les mans tenien
vida,
vida
els ulls,
la boca,
i fins la incapacitat,
tan incapaç de viure,
que fins i tot li era impossible
mamar la vida,
matar la mort,
i encara més superar la humana condició.


Tere Irastortza Garmendia, Tema i variacions nocturnes, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024


**

BI begi zituen
bizitzak
eta ezin antzeman
zoriona,
ahoa
eta ezin trinkatu
eromen berdezko
erromantzea.
Bi esku
baina ezin eutsi
gauaren gonei!

Bizitza zuten
eskuek,
bizia
begiek,
ahoak
eta ezinak ere
ezin bizia,
baina ezinezkoa
bizitza edoskitzea,
heriotza akabatzea;
ezinezkoago
gizatasuna gainditzea.


Tere Irastortza Garmendia, Gaia eta gau-aldaketak (1983)



dimarts, 11 d’agost del 2026

D'alguna manera

 

Dublín. Fotografia: Empar Sáez


D'ALGUNA manera el pensament és com el foc;
el foc encén la matèria
però la matèria decideix
quan apagar-se.



Tere Irastortza Garmendia, Devocionari irreverent o manual d'ús dels mitjans de transport, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024


**


PENTSAMENDUA suaren gisakoa da hein batean;
suak materia pizten du
baina materiak agintzen du
noiz iraungi.



Tere Irastortza Garmendia, Manual devotio gabecoa edo ibilgailuetara erabiltzeco escu-liburua (1994)





He sembrat haikus

Comtat d'Antrim. Fotografia: Empar Sáez

 

He sembrat haikus
amb tots els mots que caben
dins una almosta.


*


El vent bufega
i els vells arbres es vinclen.
Recer del monjo.


*


Pagoda en runes.
Les fustes ens mormolen
que som peribles.


*


Vas voler creure't,
tan estimat poeta,
amples aurores.


*


Broma marina.
En temps de maregassa
els peixos xiulen.


*


Camí d'anada.
En el bassal la lluna
no té ferides.


*


Un riu, la vida.
Darrere nostre suren
les flors trencades.


*


La tarda ronsa
es desa dins la sàrria
de llum rogenca.



Jordi Torres Calvo, Turbulències. 101 haikús de Kôji Tawâzu
Tushita Edicions, 2026




diumenge, 9 d’agost del 2026

És el temor

Regió de Connemara. Fotografia: Empar Sáez



És el temor,
témer l'alba
i desitjar ofegar la llum del sol a les mans;
tenir por del gel
i tot l'aire als pulmons
fer entr- ;
tenir por a la boca negra del fang
i desitjar
fer pass-
per un embut blanc
tota l'aigua del món.


Tere Irastortza Garmendia, Carències, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**


IKARA da,
egunsentiaz beldur izan
eta eguzkiaren argia eskuetan ito nahi izatea;
izotzari beldur izan
eta haize guztia biriketara sar-;
lokatzaren aho beltzaz beldur izan
eta munduko ur guztia
inbutu zuri batean
sar-
nahi iztaea.


Tere Irastortza Garmendia, Gabeziak, 1980



Clavos

Tírvia. Fotografia: Empar Sáez

 

Clavos:
Lo ajeno. Lo aprendido. Lo soñado.

En este cuerpo de repetición,
que inhala y no halla el aire.

En este cuerpo no nacido
aún, que se resiste.

Uno a uno,
encontraré el modo de arrancarlos.

Por decir que caí: que, por fin,
me tuve en pie frente a los miedos.

Sin sujeción, mi cuerpo entregado.
Para que todo sea salvado en la caída.



Esther Cànovas Molina
cooperar con lo inevitable. Imatges de Ignacio Llamas i textos d'Esther Cánovas Molina
Edita: Fundación Antonio Pérez. Diputación de Cuenca, 2024



dissabte, 8 d’agost del 2026

Gresol de llum

 



Rivert. Fotografia: Empar Sáez


Gresol de llum—
a l'obrador del món
les mans són balbes.


*


Del brancam pengen
fulles escadusseres:
el vent les roba.


*


Crepuscle encès:
breu presagi de llum
que gesta albades.


*


Vetes de llum
regalimen del salze
quan mor la tarda.


*


Esplomissar 
la por que bat les ales
endins del cos.


*


Deixar de ser 
i ser en tots els ocells
que alcen el vol.


*

El nostre exili
és un ocell que vola
ànima endins.



Anna Enrich, Clepsidra
Edicions Documenta Balear, 2026


Retorno als dies llunyans

Treviso. Fotografia: Empar Sáez


8

Retorno als dies llunyans, quan les oliveres eren castells.



9

La memòria no pot substituir el paisatge desolat.



Rodolfo del Hoyo Alfaro, Detall de pati al capvespre
Pont del Petroli Edicions, 2026