Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irlanda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Irlanda. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de setembre del 2026

Soc tu

Dublin. Fotografia: Empar Sáez


Soc tu


Soc la teva sang,
marona estimada,
que te me'n vas
un pessic
en cada verd flonjo.
I em dessagno
entre l'escorça
i la flor,
al crepuscle
d'aquesta ciutat
que ja no és la teva.
No puc reescriure 
el teu paisatge
que s'esmicola,
només acompanyar-te
del gerani a la mar,
de la mar al gerani.

**


Soy tú

Soy tu sangre,
madre querida,
que te me vas
un poquito
en cada verde tenue.
Y me desangro
entre la corteza
y la flor,
en el crepúsculo
de esta ciudad
que ya no es la tuya.
No puedo rescribir
tu paisaje
que se deshace,
tan solo acompañarte
del geranio a la mar,
de la mar al geranio.



Marta Pérez Sierra, Fuga. Un segon fora del dubte / Un segundo lejos de la duda
Traducció de Carles Cervelló.
Ténemos Edicions, 2026


 

Arabesc

 

Kilkenny. Fotografia: Empar Sáez


ARABESC


Sovint recordo els somnis viscuts
com si fossis autèntica memòria.
Contràriament, la major part de cops,
els records suren com bombolles
de somnis imaginats.
                     Elegant,
l'arabesc de Debussy es cargola
i diu, calladament, que he somiat
la infantesa, i el que he viscut només
és el desig que sigui una certesa.


David Madueño Sentís, Bronze
Fundació Ars, 2026



dimarts, 15 de setembre del 2026

La fullaraca és el rastre del passat

Kilkenny. Fotografia: Empar Saéz


La fullaraca és el rastre del passat, 
a les vuit res no canvia a la vorera del carrer.
Són u el vell i la seua ombra
i el vent els esborra tots dos
com si fos fullaraca,
és difícil perdurar davant els senyals.

Cada dia el mateix, a la mateixa hora, en el mateix lloc...
El vell espera el vent.


Juan Ramon Makuso, Muga
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Pruna Llibres/Edicions del Buc, 2021

***


Orbela iraganaren arrastoa da
8tan ez da ezer aldatzen kaleko espaloietan.
Agurea eta haren itzala bat dira,
haizeak ezabatzen ditu biak
orbela balira bezala,
zaila baita aztarnaren aurrean irautea.

Egunero gauza bera, ordu berean, leku berean...
Agurea haizearen zain.


                          Hitzak argi, Pamiela, 2014.


Juan Ramon Makuso


dissabte, 22 d’agost del 2026

El rey de los vacíos

 

Blarney. Fotografia: Ferran d'Armengol

EL REY DE LOS VACÍOS


Vivió, no sé cuándo, tal vez nunca
   —pero el hecho es que vivió— un rey desconocido
cuyo reino era el extraño Reino de los Vacíos.
   Era el señor de lo que está entre las cosas,
de los seres intermedios, de esa parte de nosotros
   que se encuentra entre la vigilia y el sueño,
      entre el silencio y el habla, entre
nosotros y la conciencia de nosotros; y así
   mantuvo ese extraño rey su extraño reino mudo,
      apartado de nuestro tiempo y nuestra escena,
Esos propósitos supremos que nunca se convierten
   en un hecho; entre ellos y el hecho sin consumar.
Él gobierna sin corona. Él es el misterio que
      se cuela entre los ojos y la visión, ni ciego ni capaz de ver.
   Él mismo nunca termina ni empieza,
continente vacío de su propia presencia hueca.
      Todo Él no es más que un abismo en su propio ser,
la caja descubierta que no-contiene su no-ser.
Todos creen que es Dios, salvo él mismo.


Fernando PessoaThe Mad Fiddler, dins: LaoziEl libro del Tao liberado 
Traducció del poema: Marcos Jaén Sánchez
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026


**

THE KING OF GAPS

There lived, I know not when, never perhaps — 
   But the fact is he lived — an unknown king 
Whose kingdom was the strange Kingdom of Gaps. 
   He was lord of what is twixt thing and thing, 
Of interbeings, of that part of us 
   That lies between our waking and our sleep, 
      Between our silence and our speech, between 
Us and the consciousness of us; and thus 
   A strange mute kingdom did that weird king keep 
      Sequestered from our thought of time and scene. 
Those supreme purposes that never reach 
   The deed — between them and the deed undone 
He rules uncrowned. He is the mystery which 
      Is between eyes and sight, nor blind nor seeing. 
   Himself is never ended nor begun, 
Above his own void presence empty shelf. 
      All He is but a chasm in his own being, 
The lidless box holding not-being’s no-pelf. 
All think that he is God, except himself. 


Fernando Pessoa, The Mad Fiddler


divendres, 21 d’agost del 2026

14

 

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

14


Mirar y no llegar a ver: lo invisible.
Escuchar y no llegar a oir: lo inaudible.
Palpar y no llegar a tocar: lo sutil.

Ninguno de los tres se puede determinar.
Se confunden en una sola cosa,
ni brillante arriba, ni oscura abajo,
que no cesa, sin nombre,
vuelve a la nada,
la forma de lo que no tiene forma,
la imagen misma de la nada.
A esto se le llama lo indistinto y elusivo.
Al ir a su encuentro, no se ve su cabeza.
Al seguirla, no se ve su espalda.

Así es que, 
según la vía de un pasado remoto, 
nos movemos a través de lo que hay en el presente.
Conociendo los orígenes ancestrales
se puede comprender el sentido de la vía.


LaoziEl libro del Tao liberado 
Traducción de Manel Ollé
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026



dilluns, 17 d’agost del 2026

La gente corre tanto

Dublín. Fotografia: Empar Sáez


LA GENTE CORRE TANTO


La gente corre tanto
porque no sabe dónde va,
el que sabe dónde va,
va despacio,
para paladear
el «ir llegando».



Gloria Fuertes, Historia de Gloria. Amor, humor y desamor, 1981, dins: Laozi, El libro del Tao liberado
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026



diumenge, 16 d’agost del 2026

11

Cong. Fotografia: Empar Sáez


11


Treinta radios convergen en una rueda,
pero es el vacío
el que hace posible el uso del carro.

Se moldea arcilla con agua para hacer una vasija,
pero es el vacío de la vasija
el que hace posible su uso.

Se cincelan puertas y ventanas,
pero es el vacío de puertas y ventanas
el que hace posible el uso de la habitación.

Por ello,
en la presencia se encuentra el provecho,
en el vacío se encuentra lo útil.


Laozi, El libro del Tao liberado 
Traducción de Manel Ollé
Blackie Books. Clásicos Liberados, 2026


 

dimarts, 11 d’agost del 2026

D'alguna manera

 

Dublín. Fotografia: Empar Sáez


D'ALGUNA manera el pensament és com el foc;
el foc encén la matèria
però la matèria decideix
quan apagar-se.



Tere Irastortza Garmendia, Devocionari irreverent o manual d'ús dels mitjans de transport, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024


**


PENTSAMENDUA suaren gisakoa da hein batean;
suak materia pizten du
baina materiak agintzen du
noiz iraungi.



Tere Irastortza Garmendia, Manual devotio gabecoa edo ibilgailuetara erabiltzeco escu-liburua (1994)





diumenge, 9 d’agost del 2026

És el temor

Regió de Connemara. Fotografia: Empar Sáez



És el temor,
témer l'alba
i desitjar ofegar la llum del sol a les mans;
tenir por del gel
i tot l'aire als pulmons
fer entr- ;
tenir por a la boca negra del fang
i desitjar
fer pass-
per un embut blanc
tota l'aigua del món.


Tere Irastortza Garmendia, Carències, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**


IKARA da,
egunsentiaz beldur izan
eta eguzkiaren argia eskuetan ito nahi izatea;
izotzari beldur izan
eta haize guztia biriketara sar-;
lokatzaren aho beltzaz beldur izan
eta munduko ur guztia
inbutu zuri batean
sar-
nahi iztaea.


Tere Irastortza Garmendia, Gabeziak, 1980