Dos ulls té

Estaon. Fotografia: Empar Sáez

 

DOS ulls té

la vida

i no poden reconèixer

la felicitat,

té la boca,

i no pot empassar-se

el romanç

de verda follia.

Dues mans,

però no poden agafar-se

a les faldes de la nit.

Les mans tenien

vida,

vida

els ulls,

la boca,

i fins la incapacitat,

tan incapaç de viure,

que fins i tot li era impossible

mamar la vida,

matar la mort,

i encara més superar la humana condició.

Tere Irastortza Garmendia, Tema i variacions nocturnes, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**

BI begi zituen

bizitzak

eta ezin antzeman

zoriona,

ahoa

eta ezin trinkatu

eromen berdezko

erromantzea.

Bi esku

baina ezin eutsi

gauaren gonei!

Bizitza zuten

eskuek,

bizia

begiek,

ahoak

eta ezinak ere

ezin bizia,

baina ezinezkoa

bizitza edoskitzea,

heriotza akabatzea;

ezinezkoago

gizatasuna gainditzea.

Tere Irastortza Garmendia, Gaia eta gau-aldaketak (1983)

D'alguna manera

 

Dublín. Fotografia: Empar Sáez

D'ALGUNA manera el pensament és com el foc;

el foc encén la matèria

però la matèria decideix

quan apagar-se.

Tere Irastortza Garmendia, Devocionari irreverent o manual d'ús dels mitjans de transport, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**

PENTSAMENDUA suaren gisakoa da hein batean;

suak materia pizten du

baina materiak agintzen du

noiz iraungi.



Tere Irastortza Garmendia, Manual devotio gabecoa edo ibilgailuetara erabiltzeco escu-liburua (1994)

És el temor

Regió de Connemara. Fotografia: Empar Sáez

És el temor,
témer l'alba
i desitjar ofegar la llum del sol a les mans;
tenir por del gel
i tot l'aire als pulmons
fer entr- ;
tenir por a la boca negra del fang
i desitjar
fer pass-
per un embut blanc
tota l'aigua del món.


Tere Irastortza Garmendia, Carències, dins: Glosak. Glossar el món. Selecció de poemes 1980-2023
Traducció de Manel Rodríguez-Castelló
Ediciones Contrabando, 2024

**


IKARA da,
egunsentiaz beldur izan
eta eguzkiaren argia eskuetan ito nahi izatea;
izotzari beldur izan
eta haize guztia biriketara sar-;
lokatzaren aho beltzaz beldur izan
eta munduko ur guztia
inbutu zuri batean
sar-
nahi iztaea.


Tere Irastortza Garmendia, Gabeziak, 1980