Je ne vois qu'infini par toutes les fenêtres - No veig sinó infinit per totes les finestres. Baudelaire
diumenge, 31 de gener del 2021
Seràs una síl·laba sense llum
dimecres, 27 de gener del 2021
Pels camps de genciana
| Castelladral. Fotografia: Empar Sáez |
Pels camps de genciana
diumenge, 24 de gener del 2021
Existencia
| Orbaizeta. Fotografia: Empar Sáez |
EXISTENCIA
Liegt lange schon wo begraben.
Hatte zwei Augen wie Bäche klar,
Bevor die Trübsal mein Gast war,
Hatte Hände muschelrotweiß,
Aber die Arbeit verzehrte ihr Weiß.
Und einmal kommt der Letzte,
Nach meines Leibes Vergänglichkeit
Und wirft von mir alles Sterben.
Und es atmet meine Seele auf
Und trinkt das Ewige...
dissabte, 16 de gener del 2021
Salm per a la serp
| Cadaquès. Fotografia: Empar Sáez |
O snake, you are an argument
for poetry:
a shift among dry leaves
when there is no wind,
a thin line moving through
that which is not
time, creating time,
a voice from the dead, oblique
and silent. A movement
from left to right,
a vanishing. Prophet under a stone.
I know you’re there
even when I can’t see you
I saw the trail you make
in the blank sand, in the morning
I see the point
of intersection, the whiplash
across the eye. I see the kill.
O long word, cold-blooded and perfect.
diumenge, 10 de gener del 2021
Luz blanca
![]() |
| Cadaqués. Fotografia: Empar Sáez |
LUZ BLANCA
dilluns, 4 de gener del 2021
Pesa el cielo
dimecres, 30 de desembre del 2020
Sueños
| Orbaizeta. Fotografia: Empar Sáez |
Sueños
II
Por el jardín en brumas de la infancia pasea el rey su sombra. Su corona destella como un sol. Yo imploro su mirada. Extiende el rey la mano que ordena decapitar doncellas y soldados y acaricia mi frente. En su rostro descubro, estremecida, los ojos de mi padre húmedos por el llanto. En el jardín en brumas de la infancia el rey se hace pedazos.
***
Cruza el rey por mi puerta, y es tan alto, tan alto, que no llega a su oído mi pregunta. Un colosal silencio lo rodea, una desolación de tiempo eterno. El desprecio de Dios aflige al mundo. Para saber que no lo estoy soñando, toco su pie con mano temblorosa. Su pie de estatua, inmóvil por los siglos de los siglos.
***
Por mi aterida noche pasa el rey, hirsuto, oliendo a pólvora y vinagre. El ruido de los avíos de guerra sobresalta mis perros. Amparada en la sombra, con el hacha derribo su cabeza. Del cuello en borbotones como un milagro hirviente, una cabeza idéntica comienza a levantarse.
Piedad Bonnett, Memoria del cuerpo (dins: Lo demás es silencio. Antología, Ediciones Hiperión, 2003).
dimecres, 23 de desembre del 2020
Els dits espellen capes
d’obscur
i arriben al llim compacte
de la nit.
Una taca negra s’expandeix; el fang nocturn, movedís,
Així es perpetua el cos desmesurat
de la nit:
s’embolcalla en la seva fondària, escampa obscures
que una llum callada,
roenta de temps, fecundarà.
Empar Sáez, Òrbita
e raggiungono il limo compatto
della notte.
Una macchia nera si espande; il fango notturno, movibile,
Così si perpetua il corpo smisurato
della notte:
si avvolge nella sua profondità, disperde scuri
semi
rovente di tempo, feconderà.
dimarts, 22 de desembre del 2020
Algo puebla la lluvia
![]() |
| Sant Pere de Torelló. Fotografia: Empar Sáez |
diumenge, 20 de desembre del 2020
Nus de llum
| Seydisfjördur. Fotografia: Empar Sáez |
diumenge, 13 de desembre del 2020
Ladran
| Castelladral, Bages. Fotografia: Empar Sáez |
Para que me avergüence Esconda el rabo entre las piernas Y desaparezca de aquí. Ladran Para que me postre ante ustedes Dé con mi cabeza contra el suelo Y me arrastre a gatas A mi lugar de origen Ladran, ladran Para que gatee hacia atrás Y lama todas las huellas de mi padre Que me trajeron aquí Ladran, ladran, ladran Para que me tape la boca con el puño Me parta la lengua con los dientes Y la ciña en la cintura Vasko Popa, Sal lobuna (1968-1974) (dins: El cansancio ajeno. Poesía completa) Traducció de Dubravka Sužnjević Vaso Roto Ediciones, 2012 |
dimarts, 8 de desembre del 2020
Saps, menystinc la meva escriptura
| Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
AdiA Edicions, 2019
che dà i vagheggiamenti al mondo.
Tutti credono che io sia una perla,
invece ho ammazzato tanti uomini
e tante solitudine.
C'è chi mi scrive che gli ho salvato la vita
e chi mi dice che io l'ho dannato.
Nessuno mi invita mai a una festa
perché come poeta debbo stare lontana
dissabte, 28 de novembre del 2020
Que el verso transparente
| Sangüesa. Fotografia: Empar Sáez |
divendres, 20 de novembre del 2020
Obro la cigarreta
divendres, 13 de novembre del 2020
Llargues carreteres i pauses
| Auritz. Fotografia: Empar Sáez |
Llargues carreteres i pauses. Oh, aquests cossos tebis, aquests cossos d'àngel que s'enlairen! Els mots t'esclafen sense que
dimarts, 10 de novembre del 2020
Poema de la gran urbe
![]() |
| Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
dimarts, 3 de novembre del 2020
No hi ha gust de rialla al seu rostre
30 VII 2002
Armando Freitas Filho, Raro mar
dimecres, 28 d’octubre del 2020
Es otro el invierno que en mis ojos llora
| Auritz. Fotografia: Empar Sáez |
ES OTRO EL INVIERNO QUE EN MIS OJOS LLORA
dilluns, 26 d’octubre del 2020
Escriure el pensament a mà
| Orbaizeta. Fotografia: Empar Sáez |
Reescriure passant en net
passant la pinta gruixuda, ratllar
guixar a la interlínia, copiar
aguantant-se el cap, pel cabells
escrivint a màquina, passant la pinta
fina, furiosa, corregint, suant
i escoltant el temps de la respiració.
Després, teclejar sense dolor, eliminant
absolutament l'error, errar.
Armando Freitas Filho, Numeral, nominal
Traducció de Josep Domènech Ponsatí
Edicions de 1984, 2004
***
Escrever o pensamento à mão.
Reescrever passando a limpo
passando o pente grosso, riscar
rabiscar na entrelinha, copiar
segurando a cabeça, pelos cabelos
batendo à máquina, passando o pente
fino furioso, corrigindo, suando
e ouvindo o tempo da respiração.
Depois, digitar sem dor, apagando
absolutamente o erro, errar.
Armando Freitas Filho
dijous, 17 de setembre del 2020
No et despertis enmig del somni
| Graskop. Fotografia: Empar Sáez |
No et despertis enmig del somni
quan escrius.
Així seràs llançada infinitament
més lluny de la realitat,
de la consciència
i del mateix somni que escrius.
Així hauràs plenament
la mà que ordeix i perfà els somnis.
Empar Sáez, Quatre arbres
Viena Edicions, 2016
***
Non svegliarti nel mezzo del sogno
quando scrivi.
Così sarai rilasciata infinitamente
più lontano dalla realtà,
della coscienza
e dello stesso sogno che scrivi.
Così avrai pienamente
la mano che ordina e perfeziona i sogni.
Traducció a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló
dijous, 3 de setembre del 2020
la finestra mig oberta
| Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
dimecres, 2 de setembre del 2020
A veces cerrando los postigos
| Casa Batlló. Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
cal o prezo da tua posesión?
Apertura
| Casa Batlló, Barcelona. Fotografia: Empar Sáez |
APERTURA
dimarts, 1 de setembre del 2020
Era de noche
| Sangüesa. Fotografia: Empar Sáez |



