Castelladral, Bages. Fotografia: Empar Sáez
Els dits espellen capes
d’obscur
i arriben al llim compacte
de la nit.
Una taca negra s’expandeix; el fang nocturn, movedís,
Així es perpetua el cos desmesurat
de la nit:
s’embolcalla en la seva fondària, escampa obscures
roenta de temps, fecundarà.
Empar Sáez, Òrbita
Una macchia nera si espande; il fango notturno, movibile,
Così si perpetua il corpo smisurato
della notte:
si avvolge nella sua profondità, disperde scuri
semi
rovente di tempo, feconderà.
d’obscur
i arriben al llim compacte
de la nit.
Una taca negra s’expandeix; el fang nocturn, movedís,
atrapa i degluteix paisatges.
Així es perpetua el cos desmesurat
de la nit:
s’embolcalla en la seva fondària, escampa obscures
llavors
que una llum callada,
que una llum callada,
roenta de temps, fecundarà.
Empar Sáez, Òrbita
La Garúa - Tanit, 2020
***
Le dita spellano cappe
di oscurità
e raggiungono il limo compatto
della notte.
e raggiungono il limo compatto
della notte.
Una macchia nera si espande; il fango notturno, movibile,
cattura e inghiotta paesaggi.
Così si perpetua il corpo smisurato
della notte:
si avvolge nella sua profondità, disperde scuri
semi
che una luce silenziosa,
rovente di tempo, feconderà.
Traducció del poema a l'italià per gentilesa de Joan Josep Barceló i Bauçà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada