 |
| Terrassa. Fotografia: Empar Sáez |
Núvol
Has mirat amunt
mentre un fil s’enduia
els teus membres i el cos,
i els ulls de vidre queien
per la finestra de pedra
arrossegant les coses viscudes,
deixant les mans lasses
i el cap núvol
i el viure escampant-se
en el bruit del temps.
Empar
Cap amb núvols,bruit del viure -i buit-... i caiem per les finestres d'un cel que plora.
ResponElimina