 |
| Vall d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez |
Ens acull la cabana de fusta.
Som en la nit més blanca
isolats en un bosc de frenesia.
Cremen estremides les carenes
sota la mirada fulgurant de la neu.
La veu del desglaç ens crida:
aigua desfeta, gotes lentes
corren cos avall,
líquides
com mans enceses.
Demà ens llevarem colgats
per les dunes esblaimades
–seda blanca– de la tempesta.
Empar
La tebiesa de la cabana de fusta, permet contemplar la blancor de la neu...I és una ironia que la seva fredor ens pugui arribar a cremar...
ResponEliminaEscoltem la veu del desglaç que forma petits rierols transparents com miralls...
Petons.
Gelor exterior, foc intern. Quina gosada!!!
ResponEliminaSalut i rebolica, parella!