 |
| Viella. Fotografia: Empar Sáez |
Sota la casa
Ahir, mentre caminava per un barri
allunyat, vaig passar sota la casa
que freqüentava quan era molt jove.
Eros allí havia pres el meu cos
amb la seva força extraordinària.
I ahir,
quan vaig passar pel carrer vell,
per l’encant de l’amor, a l’acte s’embelliren
les botigues, les voreres, les pedres,
parets, balcons i finestres:
no hi quedava res que fos desagradable.
I mentre estava dret i mirava la porta,
m’estava dret i m’atardava sota la casa,
tot el meu ésser em retornà
l’emoció, ben servada, de plaer.
Konstandinos P. Kavafis, Poemes
Traducció: Alexis E. Solà
Curial Edicions Catalanes, 2013
Si tenim un record bonic d'un lloc determinat, tot el seu entorn s'abelleix amb la seva llum...
ResponEliminaUn bonic poema.
Els records feliços tenen aquesta capacitat d'esborrar qualsevol rastre desagradable.
ResponEliminaKavafis, a més, té una força especial per descriure aquestes emocions, ben servades, de plaer.
Trobo que la imatge s'adiu molt amb el poema.
Gràcies, M.Roser, ninona, estic d'acord amb les vostres observacions, una abraçada.
ResponElimina