Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez |
Els morts de l’abril, els narcisos,
i la claror i el riu
que se’ns emporta
i és el cel fosc lluent i és tota ombra
d’encesa joia i d’encès cor la nua nit,
de noia, blanca, gessamí,
cant
a cel nu.
Aquí dins queda-t’hi, flor inversa
encara en l’aigua càlida closa,
ingràvida encara.
Fins que, la Cara del Cel, trenques aigües
i ja et reveles, el teu primer plor,
com un mar i uns ulls
d’on tornem a nàixer.
T’hem acollit a l’habitació blanca del dolor.
I els llavis del dolor, que es tornen a tancar.
I les fonts blanques.
El nostre darrer dia
ens rebel•lem perquè som tan lleugers,
tan sols pètals
d’olor.
Albert Roig, La tempesta
Fotografia dedicada a l'Àngels i al Marc
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada