V

Gant. Fotografia: Empar Sáez

V

No hi havia cap paisatge. Era l'hora de travessar la llarga espera. Tot era buit de tu. L'olor de flors penetrava l'espès de la boira calenta. No hi hauria mai més aire. De tu, tot era buit. La terra, lentament, s'esquerdava. La teva llum l'engolí el foc i l'aigua. L'adéu es feia dur. Érem ja al límit, a la frontera. El buit s'omplí de tu. La meva mà es tornà paisatge.

Montserrat Rodés, El temps fumeja

L'Aixernador Edicions, 1993