Melcior

Trieste. Fotografia: Empar Sáez

I al trentè dia, a hora foscant, quan tots estaven asseguts al voltant de la taula on reposava la placa, Ken-Hur es va aixecar i va dir:

—La poesia no s’expressa amb evidències. El text que tenim davant nostre és un poema i per aquesta raó l’hem de considerar una metàfora que no es refereix al passat ni al present i al futur del món en què vivim, sinó al món interior del poeta, que és el món de la poesia sempre orientat a l’esdevenir i a l’esperança. Aquest text no parla de fets reals; només simbolitza l’esperit creador de l’humà.

Amer va prendre la paraula i va dir:

—Aquest text és un poema i per això es col·loca al marge d’allò viscut. El poema no fa referència a allò que és, sinó a allò que no és. La naturalesa és una capsa plena de coses d’on el poeta en treu una que no hi era.

Després el germà d'Amer es va aixecar i va dir:

—En un poema no hem de cercar el sentit perquè el poema és el sentit. Així doncs, el sentit d’una rosa és una rosa. Un poema és un just acord de paraules, un equilibri de síl·labes, un pes amb densitat, l’esplendor del llenguatge, un teixit compacte i sense esquinços que només parla d’ell mateix i, com un cercle, defineix el seu propi espai i no admet que res més hi pugui conviure. El poema no significa. El poema crea.


Sophia de Mello Breyner Andresen, fragment de "Melcior", dins: Contes exemplars

Traducció de Francesc Serra Lopes
Lleonard Muntaner Editor, 2018