 |
| Cividale del Friuli. Fotografia: Empar Sáez |
LA LLUM OBLIQUA
La llum obliqua de la tarda
mor i crema
en el vidram
En les coses neixen fondes copes
per rebre-la,
i hi beuré.
En una aresta medito
suspesa entre les hores i un abisme.
La vibració de les coses creix.
Cada instant
en el seu secret murmuri és semblant
a un jardí que verdeja i floreix.
Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia del mar
Traducció de Rosina Ballester
AdiA Edicions, 2022
**
A LUZ OBLÍQUA
A luz oblíqua da tarde
Morre e arde
Nas vidraças
Nas coisas nascem fundas taças
Para a receber,
E ali eu vou beber.
A um canto cismo
Suspensa entre as horas e um abismo
A vibração das coisas cresce.
Cada instante
No seu secreto murmurar é semelhante
A um jardim que verdeja e que floresce.
Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia do mar (1947)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada