Aquí

Cividale del Friuli. Fotografia: Empar Sáez

AQUÍ

Desviant-me del trànsit i les ombres

industrials i riques, cap al nord

tota la nit; desviant-me per camps

massa empobrits per poder dir-ne prats,

i ara i adés un lloc amb nom grotesc

i obrers matinadors; vaig, solitari,

envers cels, espantalls, pallers, faisans

i llebres, vora el riu lent, eixamplant-se,

núvols d'or apilats i fang que brilla,

confluint amb sorpresa a la ciutat

on s'apleguen estàtues, torres, grues,

carrers amb gra escampat, riu amb barcasses

i la gent dels suburbis que ha vingut

amb trolebusos, per la carretera,

i ara empenyen les portes grans de vidre

cap als seus somnis: robes, atuells

barats, calçats, batidores, gelats,

torradores, rentadores elèctriques…

Gent a preu mòdic, de ciutat i simple,

que viuen on sols vénen venedors

i parents, pastoral que put a peix

amb vaixells i museu de l'esclavatge,

consolats, tatuatges, dones fosques;

i enllà de llur mur toix i hipotecat

alts camps de blat que tot seguit s'ombregen,

isolats pobles on la soledat

clarifica les vides. El silenci

cau, aquí, com la calda. S'espesseixen

les fulles i floreixen les maleses,

van fent via les aigües oblidades,

puja un aire poblat i lluminós;

i més lluny del blau neutre de roselles

fineix de cop vora una platja amb còdols

la terra. Aquí hi ha vida sense límits:

de cara al sol, callada, inabastable.

Philip Larkin, del llibre Les noces de Pasqua (The Witsun Weddings, 1964) dins: Aquí. Trenta poemes

Traducció de Josep M. Jaumà

Edicions del Mall, 1986

**

HERE


Swerving east, from rich industrial shadows
And traffic all night north; swerving through fields
Too thin and thistled to be called meadows,
And now and then a harsh-named halt, that shields
Workmen at dawn; swerving to solitude
Of skies and scarecrows, haystacks, hares and pheasants,
And the widening river's slow presence,
The piled gold clouds, the shining gull-marked mud,

Gathers to the surprise of a large town:
Here domes and statues, spires and cranes cluster
Beside grain-scattered streets, barge-crowded water,
And residents from raw estates, brought down
The dead straight miles by stealing flat-faced trolleys,
Push through plate-glass swing doors to their desires—
Cheap suits, red kitchen-ware, sharp shoes, iced lollies,
Electric mixers, toasters, washers, driers—

A cut-price crowd, urban yet simple, dwelling
Where only salesmen and relations come
Within a terminate and fishy-smelling
Pastoral of ships up streets, the slave museum,
Tattoo-shops, consulates, grim head-scarfed wives;
And out beyond its mortgaged half-build edges
Fast-shadowed wheat-fields, running high as hedges,
Isolate villages where removed lives

Loneliness clarifies. Here silence stands
Like heat. Here leaves unnoticed thicken,
Hidden weeds flower, neglected waters quicken,
Luminously-peopled air ascends;
And past the poppies bluish neutral distance
Ends the land suddenly beyond a beach
Of shapes and shingles. Here is unfettered existence:
Facing the sun, untalkative, out of reach.

Philip Larkin, The Whitsun Weddings (1964)