 |
| Gallipoli. Fotografia: Empar Sáez |
Quina audàcia i quin coratge tingueren les arrels, els bulbs, les tiges, les fulles!
Van fer l'esforç de sorgir de l'aigua.
Van fer l'esforç de dreçar-se a la superfície de la terra i de fabricar sense saber-ho un to tan diferent del de la nit, del de l'atmosfera que envoltava la terra, del del sol, del del mar.
Van fer emergir el color verd en aquest món.
Van fer aparèixer tota mena de verds sublims sota les ales lleugeres dels ocells, sota els ulls dels herbívors, sota els raigs del sol, en l'ombra mòbil i tènue que projecten els núvols i el vent.
Pascal Quignard, L'home de les tres lletres
Traducció de'Antoni Clapés
Quid Pro Quo Edicions, 2022
Els núvols poden fer ombra, però i el vent? Com no sigui el vent de la poesia en les lletres del poema!
ResponEliminaL'ombra mòbil (que sigui mòbil) és producte del vent…
ResponEliminaGràcies, Helena!