La membrana

M'Hamid. Fotografia: Empar Sáez

 

LA MEMBRANA

Com dos ulls que busquen ulls des d'una gruta al fons del gorg.

T'he vist viure amb els animals que es mouen lent. Quan

m'has mirat, ho has vist desdibuixat.

Però hem estat dos ulls i t'he volgut tocar i m'has agafat fort,

m'has volgut frenar, alentir i soterrar, i t'he mossegat lent,

dibuixant-te un paisatge al menisc.

Ens he volgut llevar del soterrani: l'he trencat i era de vidre.

Ens he migpartit. T'he atacat i ens he fet sang. T'he tret de

l'aigua sangonosa i boquegem.

Ens vivim com qui es desviu sense dir res.

I m'has mirat i t'he mirat i ens he mirat i ens he perdut de vista.

Entre els esquers, nosaltres dos.

Seguim aquí, al pit de l'altre, caverna última, antre cec, que

ens resguarda de la resta de carnívors.

Laia M. Llobera, Altres plagues

Edicions de 1984, 2023