Anunciació de l'alegria

Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez

 

ANUNCIACIÓ DE L'ALEGRIA

Devia ser l'estiu, devia ser jove:

a l'encontre del dia caminava

com qui s'endinsa en l'aigua.

Un cos nu brillava en la sorra

—cos o pedra?, pedra o flor?

Verda era la llum, i l'escuma

del vent rodava per les dunes.

Vaig llençar els ulls sobre el cos nu

les paraules mossegant d'alegria.

De sobte vaig veure el mar pujar a plom,

deixar-se caure sobre les meves espatlles.

Murs no tenia la terra, i tot cremava. 

Eugénio de Andrade, Ostinato rigore

Traducció de Manuel Guerrero i Brullet

Edicions 62, 1991

***

ANUNCIAÇÃO DA ALEGRIA


Devia ser verão, devia ser jovem:
ao encontro do dia caminhava
como quem entra na água.

Um corpo nu brilhava nas areias
- corpo ou pedra?, pedra ou flor?

Verde era a luz, e a espuma
do vento rolava pelas dunas.

Soltei os olhos sobre o corpo nu,
as palavras mordendo de alegria.

De repente vi o mar subir a prumo,

desabar inteiro nos meus ombros.

Sem muros era a terra, e tudo ardia.


Eugénio de Andrade, Ostinato rigore