Caorle. Fotografia: Empar Sáez
Seguir el vol de la flor que no pot fer-se enrere
i propaga el terror de la insignificança:
empènyer l'ull més enllà de la mirada
fins que la llum quedi fatigada de rebotar.
Amidar l'ossam del buit — la frontissa
on s'emmirallen verdors i tiges malmeses.
Prodigi de les estàtues brostades,
ecos de meravelles en una embosta.
Oferir — com fereix — el silenciós estrèpit,
els palmells orfes — només forma, només eco.
Obre la mà.
Veuràs l'esqueix del que vam dir-nos.
Esquinçar l'aire, unglaferits, sabent que mai sabrem
enclavar els mots — els jos — a les aspes del temps.
Mireia Companys i Xavier Zambrano, La papallona somnàmbula
Lleonard Muntaner Editor, 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada