Saxífraga

Nessèbar. Fotografia: Empar Sáez

SAXÍFRAGA

En record de la Quima de Vilamacolum

Menudes flors en esquerdes de roca,

a les pedres dels marges. Poca terra

us acontenta per brillar. Us miro,

meravellada: cinc pètals suaus.

I de sobte, germana de la vostra

veig la claror d'un rostre clivellat,

d'uns llavis que no es queixen de la vida.

Els anys, l'esforç, els dols —un grapadet

de terra per a l'estrella del somriure.

Maria Àngels Anglada, Arietta, 1996 (dins: Poesia completa

Edicions Vitel·la, 2009)