Com el vent

Plovdiv. Fotografia: Empar Sáez

 

Com el vent

Sabíem que vindria. L'esperàvem.

Dormiria en el llit, com si fos seu,

perquè enllà dels capvespres i els estius

era la creadora d'aquest somni.

Com si el vent, sempre obert a la disbauxa,

ens inundés la cambra amb el perfum

d'arracades d'espígol i roselles.

Com si el vent més que el vent com si el poema,

amb paraules que queien enramades

per reviure l'oblit de la infantesa,

desenrotllés les branques de la música,

insinuant preguntes que tornaven.

Com si el vent que sabíem que vindria,

com el vent el seu alè, com la pluja,

el seu alè la pluja com el vent,

preguntes que volaven en silenci.

Jaume Pérez-Montaner, Abans del vers

Edicions del Buc, 2024