 |
| Biniancolla. Fotografia: Empar Sáez 4 No conec cap planta, arbust o arbre pel seu nom autèntic. Només conec l'esquelet i la seva suma encadenada de frases repetides, l'aire enrarit del manipulador de cadenes de rellotge en mà amenaçant. I tots els meus companys són morts. Enganxats al greix de la màquina entre el xerric de la porta i el cloqueig de la gallina. Jo he mort. «Lloat siguis, Ningú. Volem pel teu amor florir contra tu.» El cos de Paul Celan, el cos de Hart Crane. He mort esperant la resurrecció de la carn, en silenci, com si no m'hagués mort, com si només m'hagués aturat per abeurar-me al riu. He mort i et veig des de la meva finestra com veig la roba neta dels balcons sense vida, fantasmes oblidats al vent. Fantasmes pels meus ulls intactes, entre els mil rostres que m'han precedit, llençols només des de la finestra, i m'ofeguen a la trampa del sofriment quotidià, entre els morts que floreixen sense vida, amb naturalitat. Jordi Valls, Oratori Poesia 3i4, 2000 |
diumenge, 31 de juliol del 2022
No conec cap planta, arbust o arbre
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada