 |
| Inle. Fotografia: Empar Sáez
AMB UN VERS DE LA SEGADORA
Escric per fer de la llum
vella dels corbs
el llindar d'un altre estiu.
Cap ombra tot i ser nefasta
pertorba el meu esguard:
tinc quinze anys, a l'espai
quadrat del pati
retorna el cant de les cigales.
Amb el sol al voltant de la cintura
el cos deixa d'ésser dubte,
corre a l'encontre de l'aigua
o d'un altre cos i canta,
canta sense raó.
Eugénio de Andrade, Ofici de paciència
El Gall Editor, 2008
Traducció d'Antoni Xumet Rosselló
***
COM UM VERSO DA CEIFEIRA
Escrevo para fazer da luz
velha dos corvos
o limiar doutro verão.
Nenhuma sombra por mais nefasta
perturba o meu olhar:
tenho quinze anos, ao espaço
quadrado do pátio
regressa o canto das cigarras.
Com o sol à roda da cintura
o corpo deixa de ser hesitação,
corre ao encontro da água
ou doutro corpo, e canta,
canta sem razão.
Eugénio de Andrade, Oficio de paciéncia
|
diumenge, 3 de març del 2019
AMB UN VERS DE LA SEGADORA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada