Déus escàpols

Sitges. Fotografia: Gemma Gorga

Déus escàpols


Oberta la ferida d'ésser viva,
per ella se t'en van, del fons de l'ànima,
el cor i els seus batecs. Car el temps roda,
pouant-te del teu pou, sènia viva.

I amb tu i amb la teua ànima, se'n fugen
els altres dons dels déus: el sol, la lluna
creixent del breu delit, la pena lenta
que minva tots els noms de l'alegria.

Mes queden escorrims del ser, paraules
que el temps deixa vessar en la memòria:
«amor» i «amic», i «benvingut» i «queda't».

I tu te les aprens, per no oblidar-te
dels íntims hostes que se te n'absenten.
I t'agafes al nom de l'esperança.


Antoni Ferrer, Cant espiritual
(dins de: Poesia Reunida 1979-2006)