 |
| Barcelona. Fotografia: Ferran d'Armengol |
Una finestra era oberta? ¿La tempesta és dins la casa? ¿Qui bat les portes? Qui travessa les sales? – Deixa. Sigui qui vulgui. La cambra de la torre, no la trobarà pas. Com darrera cent portes és aquest gran son que dos éssers tenen en comú; tan comú com és una mare o una mort.
Rainer Maria Rilke, La cançó d’amor i de mort del corneta Christoph Rilke
Traducció: Carles Riba
Traducció: Carles Riba
És veritat una tempesta pot ser fora o dintre de la casa i aquestes darreres solen ser les pitjors...
ResponEliminaUn cop de porta pot fer que s'obre una finestra o que es trenqui el vidre...
És veritat, tots tenim en comú una mare i una mort!
gràcies, M.Roser, salut i abraçades
ResponElimina