Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez |
Gual de camins
Ribes i ponts
travessen les nits i el paper,
somnien un nord
o gronxen un dubte.
Sol i silenci,
ermàs i desert.
A l’ensec, i amb la solitud del cel en el pas,
¿el gual
com un miratge del riu,
ombra certa?
¿O la deu del bes,
la mar del sexe,
palmeres enceses com esclats de llavor,
aigua,
rems i nord,
barca i cant?
Ombra i paraula,
pluja i oasi.
J.M. Sala-Valldaura, Gual de camins
Edicions del Mall, 1985
Finestra... o balconet.
ResponEliminaBonica fotografia, en tot cas. Bonic racó.
Somnià un nord i gronxar un dubte...com es deu fer això?
ResponEliminaAquesta finestra balconera, és una composició preciosa...
Petons.
bonica fotografia, i força estiuenca, fa pensar en els dies de molta calor on t'inventes qualsevol cosa per estar una mica més fresquet
ResponEliminapetonets
gràcies pels vostres comentaris, celebro que us agradi aquesta finestra tan mediterrània!!
ResponEliminaabraçades :))