Poema floral

Gant. Fotografia: Empar Sáez

  POEMA FLORAL

Finestra:

obertura practicada a la paret

per donar entrada a la llum

i a l'aire.

Finestra,

tres fulles de clavell.

Obertura practicada a la paret,

dues branques de morera.

Per donar entrada,

una fulla d'heura.

A la llum i a l'aire,

una branca de gerani.

Joan Brossa, Poesia completa. Volum I (1940-1960)

Univers, 2021

Paisatge

 

Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez

PAISATGE


Aquí sorgeix una muralla d'espai sense
límits que no puc escalar.
Il·lumina el paisatge un llum
que penja dels núvols.


Joan Brossa, Poemes inèdits. Gual permanent / Mapa de lluites

:Rata_, 2017

POEMA

Prats de Molló. Fotografia: Empar Sáez

 

POEMA

És cert 

que no tinc diners

i és patent que la major part de

monedes són de xocolata;

però si agafeu aquest full,

el doblegueu pel llarg

en dos rectangles,

després en quatre,

feu llavors un plec

oblic amb els quatre

papers i el separeu

en dos gruixos,

                obtindreu

un ocell que mourà 

les ales.

                                            A Pepa

Joan Brossa, El saltamartí

Edicions Proa, 1985

Mare

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

 MARE

Li va caure dels genolls com un cabdell de llana. Es va desenrotllar amb presses i va fugir a cegues. Mantenia el principi de la vida. L'enrotllava a l'anular com si fos un anell, el volia protegir. Rodolava per pendents costeruts, de vegades escalava cap amunt. Va arribar tot embrollat i callava. Mai més no tornaria al tron dolç dels seus genolls.

Els braços estirats brillen en la foscor com una ciutat vella.

Zbigniew Herbert, El senyor Cogito

Traducció de Xavier Farré

Cafè Central &Eumo Editorial, 2021

***

Matka


Upadł z jej kolan jak kłębek włóczki. Rozwijał się w pośpiechu i uciekał na
oślep. Trzymała początek życia. Owijała na palec serdeczny jak
pierścionek, chciała uchronić. Toczył się po ostrych pochyłościach, czasem
piął się pod górę. Przychodził splątany i milczał. Nigdy już nie powróci na
słodki tron jej kolan.

Wyciągnięte ręce świeci w ciemności jak stare miasto.


Zbigniew Herbert, Pan Cogito

El bosc

Luz-Saint-Sauveur. Fotografia: Empar Sáez

EL BOSC

Camino pel bosc i aplego avellanes,

olors, pedres, colors, paisatges.

La bellesa és un somni.

Tot el que veig és un somni.

Pel bosc no hi ha espècies millors o pitjors.

A mi m'agraden totes les plantes,

tots els camins i tots els marges.

La llum és una idea del cosmos

i els errors de la matèria no existeixen.

Són les galàxies i els oceans i les papallones

que decideixen totes les coses.

La llum és una paraula en expansió.

Santi Borrell, Poemes (1997-2010)

Edicions de Pedra, 2022
 

Pozo

 

Oulad Driss. Fotografia: Empar Sáez

POZO

Así

como un silencio cabe dentro de otro silencio

de repente el vacío se abisma a otro vacío

y del dolor caemos al dolor.

Ya no hay afuera entonces.

Apenas si podemos respirar nuestro aire

pues volvemos a ser oscuros animales

que nadan en el pozo de la entraña

como antes de nacer

                                    o de morir

Piedad Bonnett, Los habitados

Visor Libros, 2017

Transformacions

 

Marràqueix. Fotografia: Empar Sáez

 

TRANSFORMACIONS

 

      III

Qui plora massa endins
perquè les llàgrimes li surtin
pels ulls és una terra estèril.
Quan plou per fi,
de sobte la vegetació envaeix,
com una onada, les esquerdes,
i tots els animals del món
s'hi acosten, mengen,
s'abeuren al blau fosc de les pupil·les.



Xènia Dyakonova, Dos viatges
Edicions del Buc, 2020

No hi ha res encara

 

M'Hamid. Fotografia: Empar Sáez

No hi ha res encara:
sols la idea d'una flor sota la runa,
l'esbós d'un màrtir sense rostre,
el color inventat d'un bosc llunyà
que s'infla quan el mulla la pluja,
el crani inexpressiu d'aquest món nostre
amb els ulls plens de no-mirar,
la promesa d'un hivern que consoli
els animals enfredorits a dins dels caus,
la solcada d'un silenci que respecti
l'aleteig desesperat de mil ocells
atrapats dins d'una església buida.

No hi ha res encara:
sobrevivim
perquè ens batega a la boca
el cor d'un nadó.


Xavier Mas Craviotto, La llum subterrània
Edicions 62, 2023

De l'infinit del plec

Gant. Fotografia: Empar Sáez

 

DE L'INFINIT DEL PLEC

En tots els plecs del vent, un infinit:

la brevetat dels límits que prolonga

el relleu de les venes, les parets

de calç, la densitat de la matèria.

Un infinit tan fràgil que es replega

davant de la llum crua de l'hivern,

tan fràgil que ha tombat una per una

les fulles que han caigut dels freds obscurs.

Tan fràgil com les corbes del desert,

la línia trencada de la corba

interior del món en cada cos:

els últims plecs dels plecs en cada mort.

Teresa Pascual, Tot passa baix

LaBreu Edicions, 2022

Em regalaves estrelítzies

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Em regalaves estrelítzies.

D'una elegància estranya i bella, deies.

Jo en temia les arestes

i la geometria acolorida com un parany.

Les posava en un gerro

per veure-les marcir-se, altives i humiliades.

En plantarem a casa, deies.

Planta'n, planta'n. Per què no en plantes?

Vaig fer un clot, amb les mans, just al cor.

Vaig fer un niu, un fossar. Vaig fer un plor.

En brosta un bec sagnant de cresta triforme:

una enyorança agresta, fonda, insultant.

Isabel M. Ortega Rion, Gravetat

Godall Edicions, 2023

(Carn i cor)

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

(Carn i cor)

Hi ha qui us bat el cor

en un morter de granit.

Déu ens prengué la carn i l'ànima

i va barrejar-ne les fronteres.

La nostra carn és dèbil, informe,

i somia que la llancin dins el granit

per perdre-hi el cor.

Alda Merini, Clínica de l'abandó

Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba

Cafè Central & Eumo Editorial, 2016

***

C’è gente che prende il granito
per farvi battere un cuore.
Dio ci prese la carne e l’anima
mettendo insieme i confini.
La nostra carne così debole, così informe
sogna di essere buttata nel granito
per perdere il cuore.

Alda Merini, Clinica dell'abbandono (2004)

Evita paraules

 

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

Evita paraules, conceptes,

camins fressats. Observa

el lament de la llum 

per existir. Aprèn

per oblidar, per ésser

—tot just.

Antoni Clapés, in nuce

Edicions Proa, 2000

V

Gant. Fotografia: Empar Sáez

 

30 de julio. La ensenada ha devenido excéntrica —por primera vez en años hoy las medusas bullen en el mar, avanzan hinchándose lenta y considerablemente, pertenecen a la misma compañía naviera: AURELIA, andan sin rumbo como flores después de un entierro en el mar, si se las saca del agua pierden completamente su forma, como cuando se arranca del silencio una verdad indescriptible y se formula convirtiéndola en gelatina muerta, sí, son intraducibles, tienen que permanecer en su elemento. 

Tomas Tranströmer, Bálticos (1974) (dins: Bàlticos y otros poemas)

Traducción de F. J. Uriz

Visor Libros, 2012

***

30 juli. Fjärden har blivit excentrisk - idag vimlar maneterna för första gången på åratal, de pumpar sig fram lugnt och skonsamt, de hör till samma rederi: AURELIA, de driver somblom mor efter en havsbegravning, tar man upp dem ur vattnet försvinner all form hos dem, som när en obeskrivlig sanning lyfts upp ur tystnaden och formuleras till död gelé, ja de är oöversättliga, de måste stanna i sitt element.

Tomas Tranströmer, Östersjöar (1974)

Lava

Burano. Fotografia: Empar Sáez

 Lava

A José Luis Piquero

Imagínate al diablo en una isla.

Envejecido y solo, como tú.

Memoria o espejismo,

cansancio y cicatriz,

hoy se pregunta si valió la pena.

Hoy se queda en la orilla.

Oye voces,

crujidos,

ve humo y no se adentra.

Amanece. Anochece. Y no se adentra.

No sabe aún si sueña o imagina

que habla con esas voces,

que toca con las manos esas voces,

que penetra los cuerpos de esas voces. 

Sabe que no es verdad.

Porque el diablo es un náufrago,

una deuda,

un rastro de ceniza.

El horizonte es la línea que divide el tiempo.

Imagínate esto:

rescoldos de una hoguera en esta playa.

Un cuerpo se remansa y se adormece.

Arena, azufre y sal.

Ernesto Frattarola, La vida oculta

Editorial Sapere Aude, 2022

Nosaltres, les fulles

Gant. Fotografia: Empar Sáez

23

 

«Nosaltres, les fulles remorejants, tenim una veu que respon a les tempestes, però ¿qui ets tu, tan silenciosa?»
        «Sóc només una flor.»

Rabindranath Tagore, Ocells errats

Traducció de l'anglès de Teresa Bauzà Bosch

Quid Pro Quo Edicions, 2022

**                                                                  

23

"We, the rustling leaves, have a voice that answers the storms, but who are you so silent?"

        "I am a mere flower."

Rabindranath Tagore, Stray Birds

El flabiol

Venècia. Fotografia: Empar Sáez

 
EL FLABIOL


En un racó de la cambra l'ombra va tocar el seu flabiol
va ser aleshores que vaig recordar-me de cisternes i grumers
i de la lluentor mortal de la platja nua


duia l'anell de la nit posat solemnement
i la navegació del silenci va continuar el seu viatge antiquíssim



Sophia de Mello Breyner Andresen, Geografia (dins: Sophia de Mello Breyner Andresen. Quaderns de Versàlia, VII, 2017)

Ara nosaltres estem perduts

Burano. Fotografia: Empar Sáez

     

   Ara nosaltres estem perduts i ell és al lloc fix que destinem als morts, però tu tens la seva poesia al davant. Agafa'ls. Aquests fulls són navalles.

Cristina Garcia Molina, fragment de Linòleum, dins: Els irredempts

LaBreu Edicions, 2022

5 [contrapoema]

        

Murano. Fotografia: Empar Sáez

                                     

                    5 [contrapoema]

Esdevinc als teus dits... perquè abans no era feta:

massa amorfa a la qual has d'unflar vida,

vidre calent al qual cal donar forma:

jo era un bassal, tu bufant m'has fet ampolla.

Així parla la veu de dins,

aquest és el llenguatge de l'opressor,

aquest és el llenguatge en què parlo.

La mentidera tem al buit, diu Adrienne Rich.

Glòria Coll Domingo, A través

LaBreu Edicions, 2022

Els salzes

Gant. Fotografia: Empar Sáez

ELS SALZES

Els salzes no saben que s'alcen,

pel brot de llum que els puja als ulls

es drecen.

Palpo les nervadures

i ensumo el revers de les fulles.

Compto anells a l'arbre del cor.

Fràgils i trencadissos

han cruixit els cristalls de rou.

Si mires el mirall del llac,

refulgents els veuràs

en els cercles de l'aigua,

immanents i esvanint-se.

Ricard Martínez Pinyol, Arrels d'aire. Obra poètica 1996-2020

LaBreu Edicions, 2021

 

 

Fredes

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

2

A la nit assalten malsons atàvics els ulls de l'infant,
ombres prematures que han aflorat
en la soledat blanca del Maestrat,
la dels arbres ferits,
la de les pedres cansades de temps.

Estrenys ben fort la mà càlida i petita
per abrigar la nítida passió de la mirada
que veu nevar per primer colp.


Manel Rodríguez-Castelló, Passatge
Edicions del Buc, 2022

Per les nostres terres

 

Gant. Fotografia: Empar Sáez

Per les nostres terres

                                                          3

Si hagués de presentar què és per a mi el món

agafaria un hàmster o un eriçó o un talp,

el col·locaria en una butaca de teatre al vespre

i acostant l'orella al musell humit

escoltaria què diu de la llum dels focus,

dels sons de la música i dels moviments del ball.

Czeslaw Milosz, El rei Popiel i altres poemes (1962) dins: Travessant fronteres. Antologia poètica 1945-2000
Traducció de Xavier Farré
Edicions Proa, 2006

Cançó

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 CANÇÓ

Et preguntes si estic sola:

d'acord, sí, estic sola,

com un avió que planeja solitari i s'anivella

amb els senyals de ràdio, dirigint-se

a través de les Rocalloses

cap als passadissos de fil blavós

de l'aeròdrom que és l'oceà

Vols preguntar-me si estic sola?

Bé, és clar, sola,

com una dona que condueix país a través

dia rere dia, i deixa enrere

quilòmetre rere quilòmetre

petits pobles on hauria pogut aturar-se

i viure-hi i morir-hi, sola

Si estic sola

deu ser la solitud

de llevar-se primera, de respirar

el primer alè fred de l'alba a la ciutat,

de ser l'única que està desperta

en una casa embolcallada de son

Si estic sola

és amb la barca encallada al gel allà a la riba

en l'última llum vermella de l'any,

que sap el que és, que sap que no és ni

gel ni fang ni llum d'hivern

sinó fusta, i que sap com inflamar-se

Adrienne Rich, Submergir-se en el naufragi

Traducció de Pol Guasch

Edicions Poncianes, 2022

***

SONG

You’re wondering if I’m lonely:
OK then, yes, I’m lonely
as a plane rides lonely and level
on its radio beam, aiming
across the Rockies
for the blue-strung aisles
of an airfield on the ocean

You want to ask, am I lonely?
Well, of course, lonely
as a woman driving across country
day after day, leaving behind
mile after mile
little towns she might have stopped
and lived and died in, lonely

If I’m lonely
it must be the loneliness
of waking first, of breathing
dawn’s first cold breath on the city
of being the one awake
in a house wrapped in sleep

If I’m lonely
it’s with the rowboat ice-fast on the shore
in the last red light of the year
that knows what it is, that knows it’s neither
ice nor mud nor winter light
but wood, with a gift for burning

Adrienne Rich, Diving into the wreck (1973)

També aquests són versos de guerra

Gant. Fotografia: Empar Sáez

XIII

                                                                                                                       per a Nathan Zach

També aquests són versos de guerra

escrits mentre hi ha grans estralls, no pas lluny no pas a prop

asseguts de biaix a una taula il·luminada per bombetes

mentre encerclen les portes amb palmes

també aquest és un cant a Déu

perquè abaixi la mirada vers nosaltres, cucs,

i se'ns endugui

estimats i no estimats.

No és pas una treva —un regal
per a aquesta terra fulminada. 


Antonella Anedda, Nits de pau occidental

Traducció de Nora Albert

Cafè Central & Eumo Editorial, 2022

***

XIII

                                                                                                                                                a Nathan Zach

Anche questi sono versi di guerra
composti mentre infuria, non lontano, non vicino
seduti di sghembo a un tavolo rischiarato da lumi
mentre cingono le porte di palme
anche questo è un canto verso Dio
che chini lo sguardo sui suoi vermi e ci travolga
amati e non amati.
Non una tregua - ma un dono
Per questa terra folgorata.

Antonella Anedda, Notti di pace occidentale (1999)

Desiderata

Gant. Fotografia: Empar Sáez

  PRÒLEG

    II

DESIDERATA

«El món és un fragment: 

no vulguis dir-ho tot.»

                      DAVID GIL

Els poemes ben curts,

que amassin en un puny

substància de memòria,

oxigen del bambú,

hipnosi de la mar,

llum perquè es doni a llum

un mirar desmirat.

Eduard Sanahuja i Yll, Magnicidi

AdiA Edicions, 2022

Pregària del matí de maig

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 

PREGÀRIA DEL MATÍ DE MAIG

Senyor, doneu-me la innocència dels animals

per poder beure aquest matí

l'harmonia i la força de les coses naturals.

Esborreu la màscara buida i vana

de la humanitat,

esborreu la vanitat,

perquè em perdi i em dissolgui

en la perfecció del matí

i perquè el vent em torni

la part de mi que viu

vora el jardí que sols jo vaig tenir.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia del mar

Traducció de Rosina Ballester

AdiA Edicions, 2022

**

Reza da Manhã de Maio


Senhor, dai-me a inocência dos animais
Para que eu possa beber nesta manhã
A harmonia e a força das coisas naturais.

Apagai a máscara vazia e vã
De humanidade,
Apagai a vaidade,
Para que eu me perca e me dissolva
Na perfeição da manhã
E para que o vento me devolva
A parte de mim que vive
​À beira dum jardim que só eu tive.

Sophia de Mello Breyner Andresen, Dia do mar (1947)