Cançó

Brussel·les. Fotografia: Empar Sáez

 CANÇÓ

Et preguntes si estic sola:

d'acord, sí, estic sola,

com un avió que planeja solitari i s'anivella

amb els senyals de ràdio, dirigint-se

a través de les Rocalloses

cap als passadissos de fil blavós

de l'aeròdrom que és l'oceà

Vols preguntar-me si estic sola?

Bé, és clar, sola,

com una dona que condueix país a través

dia rere dia, i deixa enrere

quilòmetre rere quilòmetre

petits pobles on hauria pogut aturar-se

i viure-hi i morir-hi, sola

Si estic sola

deu ser la solitud

de llevar-se primera, de respirar

el primer alè fred de l'alba a la ciutat,

de ser l'única que està desperta

en una casa embolcallada de son

Si estic sola

és amb la barca encallada al gel allà a la riba

en l'última llum vermella de l'any,

que sap el que és, que sap que no és ni

gel ni fang ni llum d'hivern

sinó fusta, i que sap com inflamar-se

Adrienne Rich, Submergir-se en el naufragi

Traducció de Pol Guasch

Edicions Poncianes, 2022

***

SONG

You’re wondering if I’m lonely:
OK then, yes, I’m lonely
as a plane rides lonely and level
on its radio beam, aiming
across the Rockies
for the blue-strung aisles
of an airfield on the ocean

You want to ask, am I lonely?
Well, of course, lonely
as a woman driving across country
day after day, leaving behind
mile after mile
little towns she might have stopped
and lived and died in, lonely

If I’m lonely
it must be the loneliness
of waking first, of breathing
dawn’s first cold breath on the city
of being the one awake
in a house wrapped in sleep

If I’m lonely
it’s with the rowboat ice-fast on the shore
in the last red light of the year
that knows what it is, that knows it’s neither
ice nor mud nor winter light
but wood, with a gift for burning

Adrienne Rich, Diving into the wreck (1973)