 |
| Gant. Fotografia: Empar Sáez |
DE L'INFINIT DEL PLEC
En tots els plecs del vent, un infinit:
la brevetat dels límits que prolonga
el relleu de les venes, les parets
de calç, la densitat de la matèria.
Un infinit tan fràgil que es replega
davant de la llum crua de l'hivern,
tan fràgil que ha tombat una per una
les fulles que han caigut dels freds obscurs.
Tan fràgil com les corbes del desert,
la línia trencada de la corba
interior del món en cada cos:
els últims plecs dels plecs en cada mort.
Teresa Pasqual, Tot passa baix
LaBreu Edicions, 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada