dijous, 28 de juliol del 2011

Joves

Pignone, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez

Joves

Fa milers de portes
quan era una criatura solitària
en una gran casa amb quatre
garatges i era a l’estiu,
tal com puc recordar-ho,
jeia sobre la gespa a la nit,
amb el trèvol marcint-se sota meu,
les sàvies estrelles acotxant-me,
la finestra de la meva mare, un forat
que abocava aire groc i calent,
la finestra del meu pare, mig tancada,
un ull per on passen els adormits,
i el trespol de la casa
era llis i blanc com cera
i probablement un milió de fulles
navegaven damunt les seves estranyes tiges
mentre els grills xiuxiuejaven plegats
i jo, en el meu cos nou de trinca,
que encara no era el d’una dona,
feia les meves preguntes a les estrelles
i pensava que Déu realment podia veure
la calor i la llum pintada,
colzes, genolls, somnis, bona nit.


Young

A thousand doors ago
when I was a lonely kid
in a big house with four
garages and it was summer
as long as I could remember,
I lay on the lawn at night,
clover wrinkling under me,
the wise stars bedding over me,
my mother's window a funnel
of yellow heat running out,
my father's window, half shut,
an eye where sleepers pass,
and the boards of the house
were smooth and white as wax
and probably a million leaves
sailed on their strange stalks
as the crickets ticked together
and I, in my brand new body,
which was not a woman's yet,
told the stars my questions
and thought God could really see
the heat and the painted light,
elbows, knees, dreams, goodnight.

Anne Sexton, Com ella. Poemes escollits (1960-1965)
Traducció: Montserrat Abelló

dilluns, 25 de juliol del 2011

De matí

Lerici, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez


Quan obri la finestra
deixaré anar una embosta de mar,
ambdues mans curulles
de matí mullat, xopes de llum
i aigua que s’emmiralla:
blanca serenitat complaguda.

Empar

divendres, 22 de juliol del 2011

rius de llum



Bratislava, Eslovàquia. Fotografia: Empar Sáez


rius de llum

m’aboco a la finestra dels meus ulls
i la mirada em pinta de colors
aquest dia que mig plorós desperta
desfet en rius de llum tot escolant-se
–saba de foc que em solca bategosa–
pel vell tic-tac del cor com donant corda
al peix de carn i sang que cueja en mi
atleta foll d’atípica olimpíada
medalla d’or de cada instant fulgent

Teresa Serramià i Samsó

dimarts, 19 de juliol del 2011

A la meva nació


Carrara, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez

A la meva nació

Ni poble àrab, ni poble balcànic, ni poble antic,
sinó nació vivent, nació europea:
i què ets? Terra de nens, famolencs, corruptes,
governants doblegats als terratinents, governadors
reaccionaris, picaplets untats de brillantina i amb peus bruts,
funcionaris liberals tan carronyes com els beats,
una caserna, un seminari, una platja, un bordell.
Milions de petits burgesos com milions de porcs
pasturen donant-se empentes sota edificis indemnes,
entre cases colonials escrostonades com esglésies.
Precisament perquè has existit, ara no existeixes,
precisament perquè fores conscient, ets inconscient.
I tan sols perquè ets catòlica no pots pensar
que és el teu mal tot el mal: culpa de cada mal.
Enfonsa’t en aquest formós mar teu, allibera el món.

***

Alla mia nazione

Non popolo arabo, non popolo balcanico, non popolo antico
ma nazione vivente, ma nazione europea:
e cosa sei? Terra di infanti, affamati, corrotti,
governanti impiegati di agrari, prefetti codini,
avvocatucci unti di brillantina e i piedi sporchi,
funzionari liberali carogne come gli zii bigotti,
una caserma, un seminario, una spiaggia libera, un casino!
Milioni di piccoli borghesi come milioni di porci
pascolano sospingendosi sotto gli illesi palazzotti,
tra case coloniali scrostate ormai come chiese.
Proprio perché tu sei esistita, ora non esisti,
proprio perché fosti cosciente, sei incosciente.
E solo perché sei cattolica, non puoi pensare
che il tuo male è tutto male: colpa di ogni male.
Sprofonda in questo tuo bel mare, libera il mondo.

Pier Paolo Pasolini, La religión de mi tiempo  
(Traducció a l’espanyol: Olvido García Valdés)
Traducció al català: Empar Sáez

divendres, 15 de juliol del 2011

Esplet de roca

Florència, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez

El pes del cel sobre la testa
de pedra, l’enderroc d’una tempesta
en les ones del cabell,
un lleu moviment pendular als ulls,
la quietud tibada dels llavis,
el nus del temps en cada escletxa oberta,
l’entrecuix, l’entrecella, l’entrellat...,
oh,tensió obscura, clivella
la basarda! Ressona la bellesa
pètria en l’esplet de roca.
Memòria rígida i furient,
atura l’instant sempitern!

 Empar

dijous, 14 de juliol del 2011

Hores


Varese Ligure, Itàlia. Fotografia: Empar Sàez


Llargues hores vellutades de sol,
l’or en les suaus estones de lleure.
Llargues hores a l’ombra refiada
d’un temps que s’estiregassa ociós.

Empar

diumenge, 10 de juliol del 2011

En molts llocs d’aquest món

Brno, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez

En molts llocs d’aquest món

En molts llocs d’aquest món hi ha espais de blat madur
sota cels on els cants tenen un vol segur…

En molts llocs d’aquest món la llum du mocador
al cap com una noia perduda en la foscor…

En molts llocs d’aquest món hi ha torres d’anys i pluja
amb campanes que escolten el cant dels grills que puja…

En molts llocs d’aquest món la mar riu amb ses ones
i l’amor fa brunzir les seves roges fones...

En molts llocs d’aquest món l’ombra balla amb l’aroma
i la joia és un nen que fuig amb una poma…

En molts llocs d’aquest món l’hora trena sa dansa
entre bressols i tombes, tempestat i bonança…

En molts llocs d’aquest món, espais, llum i campanes,
hores, amor i tombes… Cor feixuc: què demanes?

Camps d’Agde, 1939

Agustí Bartra,  L'arbre de foc, dins: Antologia poètica
Edicions Proa, 1985.

dimarts, 5 de juliol del 2011

No hi ha monstre imaginari

Saint Rémy de Provence, França. Fotografia: Empar Sáez


NO HI HA MONSTRE IMAGINARI

No hi ha monstre
imaginari: el generes,
te l'acostes, el veus
arribar, entrar,
passar. No s'ha aturat, no
s'ha quedat a casa teva, vet aquí
l'aparença
d'irrealitat. A hores d'ara
visita un amic teu, demà visitarà
l'amic del teu amic. Així
desapareix.

I així torna. Fa la volta al món,
l'entortolliga amb fil d'aranya enamorada.
El poder, però, el té
el cel
corb
com el cul dels àngels en procés
d'extinció: encara
és certa la llum, encara vol dir que la condemna
és eterna. 

Màrius Sampere (La ciutat submergida)

dilluns, 27 de juny del 2011

Colom

Avinyó, França. Fotografia: Empar Sáez

La pedra s’ha fet alta: la torre alta
descriu l’ascensió de la pedrera
cap a la mà que té la ment severa
en el treball que inclou, enclou i exalta.

La torre és per als ulls, per a la galta
en la mà morta i un colom que espera
en finestra quadrada un no-res que era
el vol que ve quan la volada falta.

En pedra alta els meus ulls: el camp envida
a contemplació de pa o de dalla
que llesca home de gent i em fa una crida,

mentre els ulls de la idea i de la palla
són en finestra: el rei, ja sense brida,
de l’ordi en diu el Camp de Batalla...

Blai Bonet, Sonets.

dimecres, 22 de juny del 2011

No vam ser creats a la seva imatge

Saint Rémy de Provence, França. Fotografia: Empar Sáez
(Dibuix inspirat en una fotografia de la Julia Margaret Cameron)

No vam ser creats a la seva imatge
i tanmateix, compartim la grandesa
de ser oblidats en fraternals confins,
defugint en casernes fatigades
pluges de ferro i records de combats.

Empar

diumenge, 19 de juny del 2011

Però a vegades


Bratislava, Eslovàquia. Fotografia: Empar Sáez

PERÒ A VEGADES

Però a vegades ens omple aquest bocí
tan bo
de no saber què dir,

de sentir
venir el plor
d'un llibre per obrir,

de partir en el ressó
d'un bes vespertí
o bé no fer camí

i de sobte, oh!,
que ens pugi per les cames, com la fi,
el color inexplicable d'una flor.

Màrius Sampere (La ciutat submergida)

divendres, 17 de juny del 2011

Gata

Dibuix: Sílvia Armangué

Asseguda en un coixí de boira,
reposa les natges grises;
ha passat per damunt de les cases,
posseïda per les ombres. 

Empar 

dimecres, 15 de juny del 2011

Murano

Murano, Itàlia. Fotografia: Josep Maria Casals

Amb el ventre inflat de desfici
retorna a fer néixer els geranis
-senyoregen ramells en rosa-
torna la primavera, incansable.

Empar


dilluns, 13 de juny del 2011

Una reixa

Avinyó, França. Fotografia: Empar Sáez


Una reixa
 

La casa de pedra davant del llac s’ha acabat: els obrers comencen a fer la tanca.
Els barrots són de ferro, capçats amb puntes d’acer que poden matar l’home que hi caigui damunt.
Com a reixa, és una obra mestra: allunyarà la xurma, els vagabunds, els famolencs i els infants vagarívols que cerquen un lloc on jugar.
A través dels barrots i per damunt les puntes d’acer, no passarà res llevat de la Mort, la Pluja i el Demà.
 

Carl Sandburg  
Antologia de la lírica nord-americana, Agustí Bartra
Edicions Lletres, México D.F., 1951
 
 

dissabte, 11 de juny del 2011

De la superfície de les coses

Saint Remy, La Provença, França. Fotografia: Empar Sáez
 
DE LA SUPERFÍCIE DE LES COSES

I

En ma cambra, el món és més enllà del meu enteniment.
Però quan em passejo, m’adono que consisteix en tres o quatre pujols i un núvol.

II

Des del meu balcó sotjo l’aire groc
i llegeixo ço que hi ha escrit:
“La primavera és una beutat despullada.”


Wallance Stevens, Una antologia de la lírica nord-americana. 
Agustí Bartra
Editorial Lletres, 1951


dimecres, 8 de juny del 2011

Corona

Valladolid. Fotografia: Carmina Sicilia

Quin artifici és el ceptre
i la corona       perpètua.
Quanta llum ostenta el regne...!
Enlluernats per sol i reialme
escopirem l'or dels astres.

Empar

diumenge, 5 de juny del 2011

Orenetes

Avinyó, França. Fotografia: Empar Sáez

FINESTRA

Quan passa una oreneta, i dins meu hi ha un cel clar,
sembla que voli endins de la meva alegria;
però si passa quan dins meu no hi ha un bon dia,
ai, que lluny va!

Màrius Torres, 1941

divendres, 3 de juny del 2011

Xarxes de pedra


Fotografia d'Anna Mas i Jordi Salinas.


Entre l’espasa del temps
i la paret en ruïnes
trontollen xarxes de pedra;
monòtones encerclen
l’instant de llum,
atrapen el buit a banda i banda
del mur esgrafiat, manuscrit.
Resta el parany del cel,
en runes,
–el blau s’amuntega
en l’espai obert d’una finestra–
s’escola la claror esmolada,
el record obscur.
I distants m’envolten, fosques,
minúscules,
les figures retòriques de l’oblit.

Empar


Col·laboració literària amb el projecte comparti_ments
Exposició de fotografies de Jordi Salinas_Anna Mas a la galeria Safia del 12 de maig al 10 de juny


divendres, 27 de maig del 2011

Voltes

Palau de Galiana, Toledo. Fotografia de Ogigia


Cau desfet, el raig, entre el límit
suspès i les voltes de pedra,
acariciant concavitats,
travessant la porta tibada
i el pas flonjo i perpetu del buit.

Empar

divendres, 20 de maig del 2011

Somni i finestra

Palencia soñada, Álvaro Reja


No pesen les pedres,
ni els pensaments pesen
sobre les mans enfiladisses
d’heura, travessant finestres,
fronteres d’ales amples,
àngels que no van enlloc.
S’arrapen les veus al vidre,
mirades antigues esquincen
fornides parets d’ombra,
veuen com s’inclinen les torres
–les mou el vent–.
No hi ha catedrals fictícies,
ni cases llunyanes,
ni temps passat:
són aquí, a taula, amb la tassa
tèbia dels anys d’infantesa a les mans.
Somni d’infinita lentitud i pausa...,
les hores obstinades –absents–
arrosseguen la cordada dels dies
sota ruïnosos ponts de pedra,
sota les parpelles immòbils de les estàtues.

Empar Sáez

dimarts, 17 de maig del 2011

Reixes

Brno, Txèquia. Fotografia: Ferran d'Armengol

 
 
Amb quines reixes
tensa d'amor       la vida
Infern       m'envoltes
 

Felícia Fuster, Postals no escrites, 2001, dins: Felícia Fuster. Obra Poètica. Edicions Proa, 2010.
 
 


divendres, 13 de maig del 2011

Menorca

Menorca, pintura a l'oli de Montserrat Lloret

El pes de la llum corba la branca
arpelles del groc graten la terra
l’ungla del vent      em desperta

Empar

dilluns, 9 de maig del 2011

Eixam de finestres

Nova York. Fotografia: Ferran d'Armengol

Yo estaba en la terraza luchando con la luna.
Enjambres de ventanas acribillaban un muslo de la noche.
En mis ojos bebían las dulces vacas de los cielos
y las brisas de largos remos
golpeaban los cenicientos cristales de Broadway.

Federico García Lorca
Fragment de "Danza de la muerte", 1929 (Poeta en Nueva York)

Jo estava a la terrassa lluitant amb la lluna.
Eixams de finestres crivellaven una cuixa de la nit.
En els meus ulls bevien les dolces vaques del cel
i les brises de llargs rems
colpejaven els cendrosos cristalls de Broadway.

Traducció: Empar Sáez

diumenge, 8 de maig del 2011

Dibuix

Varsòvia. Fotografia: Hilari Garcia


M’estimo el cel
que es dibuixa en la finestra,
tan pla i tan cert
com la lluna en la teva mà.

Empar