Cossiols

Axarquia, Màlaga. Autor: Ramon Navarro Bonet

Queda aturat el vent

entre cossiols i balconades,

no troba la passera,

ni de puntetes travessa

ni escorcolla la cambra.

Empar

No tanquis els porticons, de nit...

Madrid. Fotografia: Ferran d'Armengol

No tanquis els porticons, de nit...

La veig cada dia al terradet de davant de casa endreçant i desendreçant. Quantes d’andròmines! Comptadors de gas, somiers, regadores, tot pols i rovell, esgavellat, esbotzat, míser. Estrelles de paper d’estany, de tota grandària, penjades pertot, a centenars com en un cel pedagògic. I un animal fabulós, de drap, que ella amoixa tendrament, i al qual parla amb manyagueria. Ara és menuda com un infant de gorra de cop; ara es dreça esvelta i altiva, tan alta, que no li veig la testa. –No tanquis, li dic, la finestra, de vespre; deixa el quinqué mig donat, amb poca claror, que et vegi treballar per l’estança; ajup-te, mou-te, estira’t, desfés-te la tofarosa cabellera. Perd-te pel bosc de les teves múltiples ombres, penja i despenja robes arnades o capes amb folres de pell d’ermini, multiplica’t fins a perdre’t pels fondals del mirall. No tanquis, li dic, els porticons, de nit; deixa’m imaginar només, de fora estant, com te fas transparent sota un doll d’aigües, i endevinar, sense llibres ni gargots màgics, com te dius.

J.V.Foix, Tocant a mà... 

Edicions 62, 1981

Randa

Cordes sur ciel (Còrdas d'Albigés) Occitània, França. Fotografia: Empar

“Aquesta randa…”

Aquesta randa s’ha abolit

En el dubte del Joc Suprem

De només entreobrir, blasfem,

Absència eterna de llit.

Aquest unànim blanc combat

D’una garlanda contra si,

Que vers el vidre vol fugir

Flota més que no n’ha colgat.

Amb qui, però, el somni aconsola

Tristament dorm una mandola

En mans del silenci només

Tal que vers algún finestral

De cap sinó el seu ventre, hagués

Pogut hom néixer filial.

“Une Dentelle…”

Une dentelle s’abolit

Dans le doute du Jeu suprême

À n’entr’ouvrir comme un blasphème

Qu’absence éternelle de lit.

Cet unanime blanc conflit

D’une guirlande avec la même,

Enfoui contre la vitre blême

Flotte plus qu’il n’ensevelit.

Mais, chez qui du rêve se dore

Tristement dort une mandore

Au creux néant musicien

Telle que vers quelque fenêtre

Selon nul ventre que le sein,

Filial on aurait pu naître.

Stéphane Mallarmé, Vint-i-cinc poemes

Traducció: Josep Navarro i Santaeulàlia.

Edicions dels Quadrens Crema, 1986

Verdet

Vallvidrera, Barcelona. Fotografia: Núria Claverol i Català

Pel camí estret de l’espitllera,

per la pedra ungida de verdet

llisca, s’escola la calidesa

untuosa dels nostres dies

inventats a l’ombra de la nit.

Empar

Geometria

Telc, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez

¿Que no ets la nostra geometria,

finestra, molt senzilla forma

que sense esforç circumscrius

la nostra vida enorme?

Aquella que estimem mai no és més bella

que quan la veiem aparèixer

emmarcada per tu; és, oh finestra,

que tu la tornes quasi eterna.

Tots els atzars són abolits. L’ésser

es manté enmig de l’amor,

amb aquest poc espai a l’entorn

del qual som amos.

***

N'es-tu pas notre géométrie,

fenêtre, très simple forme

qui sans effort circonscris

notre vie énorme ?

Celle qu'on aime n'est jamais plus belle

que lorsqu'on la voit apparaître

encadrée de toi; c'est, ô fenêtre,

que tu la rends presque éternelle.

Tous les hasards sont abolis. L'être

se tient au milieu de l'amour,

avec ce peu d'espace autour

dont on est maître

Rainer Maria Rilke. Poemes francesos

Traducció: Mariàngela Vilallonga

Ocell i estrella

Barcelona, El Raval.

S’ha extraviat una estrella,

cap bridall no la lliga al cel.

La merla negra és la nit

–desolada- que la contempla.

Fotografia i versos: Empar Sáez

Fugida

Granada, l'Alhambra. Fotografia: Lluís Servé Galan

L’estrella -borrosa i llunyana-

com una espera imprecisa i erma,

sota un cel que em defuig.

Empar

Baudelaire

Budapest. Fotografia: Empar Sáez

Aquell que mira des de fora per una finestra oberta no veu mai tantes coses com aquell que mira una finestra tancada. No hi ha objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós i més enlluernador que una finestra il·luminada per una espelma. El que es pot veure a la llum del sol mai no és tan interessant com el que passa darrere uns vidres. En aquest forat negre o lluminós la vida viu, la vida somia, la vida sofreix.

 

 

Charles Baudelaire, fragment de “Les Finestres” dins: Petits poemes en prosa

Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

Edhasa, 1991

Arestes

Es trenca de cop l’espai

homogeni del temps

-neix una estrella-

un crit en l’abisme, arestes

de vidre embolcallen el buit,
somnis de garfis,

ferida de llum oberta.

Terrassa

Fotografia i poema: Empar

Bagergue

Bagergue, Vall d'Aran. Fotografia: Montserrat Lloret

Remoreig suau,

brunzit en la pell 

que es bada al desig.

Bressol a l’altra banda

d’un matí despullat 

i roig,

pressentit i estès 

darrere l’estor.

Empar

Estesa

Poble de l'Amazònia. Fotografia: Hilari Garcia

Un diluvi de raigs de sol

amara tot just l’hora estesa.

Darrere, el gris sòlid abat els dies.

Empar

Ruïnes

Vallirana - Baix Llobregat - Barcelona

Fotografia: Núria Claverol i Català

La llum del nou dia desvetlla

les fornides branques;

l’assalt, atac viu

al mur ruïnós dels dies previs:

un record polsós i petri.

Empar

Gos

Valls. Fotografia: Jaume J.Pàmies

Coves un bell pensament arcà

mentre hi passen, pel carrer fondo,

corrues d’homes abandonats.

Empar

Set

Manresa. Fotografia: Ferran d'Armengol

SET VISIONS D’UNA MATEIXA FINESTRA

Homenatge a Wallance Stevens

I

retallant-se en la llum

que entra per la finestra

les paraules es confonen

amb els silencis

II

la tarda de març

s’arrapa als vidres

l’arbre és un signe mòbil

que dóna forma al vent

III

enretirem la cortina

les muntanyes tan lluny

són l’eco d’alguna cosa

que ara no sabem

IV

quan es fa fosc

el teu perfil es reflecteix

al vidre

duplicació o somni?

V

la finestra és un rellotge

que no compta els minuts

VI

¿tremola el vidre

amb el vent

o és el respir

de les coses callades?

VII

en l’aire gris

es dissol el capvespre

com el fum

dins la boira

Albert Ràfols-Casamada (Hoste de dia, 1994)

Jazz

30è Festival de Jazz Terrassa – Plaça Vella

Cordes metàl•liques a la barana,

veus de fusta sotjant la finestra,

s’afinen totes les ànimes;

totes eren ocultes.

Fotografia i versos: Empar

Fràgil

Falsa finestra, Ramon Navarro Bonet

Graons, escales amunt,

fràgil il·lusió de vidre,
glaç al somni,

llisa tremor de llum.

Empar

Arxiu històric

Arxiu històric de la ciutat, Barcelona. Fotografia: Jordi Sáez

Hi ha escuma als plecs de la pedra,
escantellades onades,

llum adormida.

Empar

Designis

 Tortosa

Al Lluís Pons i a la Carme Tena

Un braç invisible numera

els dies, els carrers, les finestres.

La mà ennegrida del temps,

però, desatén tots els designis.

Fotografia i versos: Empar 

Miravet

Miravet

L’illa quieta.

Tremoladissos esqueixos de cel;

reflexos a l’ample cabal de pedra

aturada.

Fotografia i versos: Empar

Inesborrable

Terrassa

Et deixo unes paraules 

quasi inesborrables

a peu de pàgina

Fotografia i versos: Empar 

Follet vermell

Quadre a l'oli "Follet vermell", Toni Arencón i Arias

Al Pere Abad i Sorribes

Has obert la finestra

a un pessigolleig d'aire;

orelles punxegudes

sobre el meu melic.

Dringadissa de claus,

i es fan escàpoles
totes les papallones.

Empar

Moràvia

Brno, Moràvia

La llum es tornà pedra,

el tacte, fredor balba.

Fotografia i versos: Empar Sáez

colors

Estadi Cornellà-El Prat

Als amics valencians, en aquests dies foscos

No existeixen els colors:

són la vivesa d'una veu,

d'una mateixa llum

apaivagant-se mústiga

en el silenci.

Fotografia i versos: Empar Sáez

Blau turquesa

Fotografia: Jaume J. Pàmies. Carrer dels bous, Valls.

A l'Albert Ràfols-Casamada 

Darrere el blau del cel

roman el negre.

La cortina blau turquesa,

un vidre opac;

i cada matí, al davant,

les tonalitats novelles

desflorades.

Empar

Groc i pedra

Bratislava, Eslovàquia

Hores isardes rere la finestra;

el groc dels dies vessa escatant pedra,
sotjant focs d'artifici.

Fotografia i versos: Empar Sáez