Vico del Gargano. Fotografia: Empar Sáez |
Insomni
No ploris per l'edat que ja no és teva,
ni per la que s'acosta, que és eterna.
No ploris per la mort ni per la vida,
ni resis a la sort: no pots guanyar.
Besa els llavis finals de la tenebra
i no obris més els ulls. Dorm, que s'acaba
la rancorosa nit i no hi ha dia.
Dorm, que ja surt el sol que et matarà.
Pere Rovira, "La mar de dins" (Poesia 1979-2004)
M'agraden la fotografia i el text, tot i que no acabe de veure la connexió. Supose que açò és quelcom subjectiu.
ResponEliminaVicent
Les fotos no pretenen ser il·lustratives dels poemes, Vicent, sinó tan sols suggeridores de les imatges i de les idees que em suscita el text amb més o menys fortuna...
ResponEliminaGràcies pel comentari, una abraçada,
empar