Epitafi

El Boixar. Fotografia: Empar Sáez

Epitafi 

Amb els meus versos nòmades vaig recòrrer les illes 

del desig, els immensos territoris de l'ésser. 

Mentre diluviava damunt les avingudes, 

amb rosers i estàtues, vaig davallar a l'infern 

literal de metròpolis emmetzimades d'urc 

i de frivolitat. Un arlequí, mercuri, 

els peixos voladors em feien d'amulet. 

No sé per quin desfici, ara he anat més enfora, 

lluny de la xerrameca altiva i putrefacta 

dels bruixots de la tribu. No me n'he duit ni tinta. 

Els somnis, tants de sols violetes, la veu 

transparent de la mare són fustes d'un naufragi.

Antoni Vidal Ferrando, Gebre als vidres