Elegia

 

Burano. Fotografia: Empar Sáez

Elegia

   Oh la naturalesa dels àngels blaus,

els cercles de les seves ales felices,

tal volta els he vistos en els meus somnis?

   Oh, sí, quan et vaig estimar,

   quan desitjava tenir-te,

oh els pinacles dolços del paradís,

   les selves del trasbals,

quan m'hi vaig endinsar amb l'ànima oberta

   lacerada d'amor,

oh els indicis dels àngels de Déu,

   les doloroses contrapartides del cor.

Ànima oberta, protegeix les ales:

   jo viatjo dins la immensitat

i la immensitat em torba les pestanyes.

   He vist com un àngel dolç

s'apoderava del teu dolç somriure

i me'l duia a la boca.

Alda Merini, Buidor d'amor

Traducció de Nora Albert

Edicions Aïllades, 2021

***

Elegia

O la natura degli angeli azzurri,
i cerchi delle loro ali felici,
ne vidi mai nei miei sogni?
O Sì, quando ti amai,
quando ho desiderato di averti,
o i pinnacoli dolci del paradiso,
le selve del turbamento,
quando io vi entrai anima aperta,
lacerata di amore,
o i sintomi degli angeli di Dio,
i dolorosi tornaconti del cuore.
Anima aperta, ripara le ali:
io viaggio dentro l'immenso
e l'immenso turba le mie ciglia.
Ho visto un angelo dolce
ghermire il tuo dolce riso
e portarmelo nella bocca.

Alda Merini, Vuoto d'amore (1991)