 |
| Blanes. Fotografia: Empar Sáez |
Presents com un bloc entre arrels i cel. Les nostres mans es mouen. Com si escoltessin. Retenen allà l'actualitat del cos de la carn del món. El temps s'esmuny — fins a la total blancor de les nostres retines — ràpid lluny. Fins i tot l'amenaça que ens fueteja passa. Fins i tot quan la intentem aferrar quan torna a passar. Sorprenentment sense pressa ni necessitat s'esmuny. L'absència d'avui demà s'esmuny paparra. L'amenaça fa via. El buit. Massa pesant per portar. Per tornar a començar.
Denise Desautels, D'on sorgeix de vegades un braç d'horitzó
Traducció: Antoni Clapés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada