dimecres, 30 de març del 2022

Oblit


Venècia. Fotografia: Empar Sáez


OBLIT
Allá, allá lejos;
Donde habite el olvido.

Luis CERNUDA 

L'arbre escolta pels seus ulls innombrables
La rosada acarona pel seu contacte humit
Em torc els llavis amb anemones i lliris
El foc lluita amb el líquid i el venç
Mortal visc dins la llum l'aire el temps
En la respiració es conjuguen verb i veu
La substància de l'inexistent m'alimenta
No ho veus? La cendra s'ha fet cristall
Ho pots ben creure perquè és impossible



Biel Mesquida, Carpe Momentum
Cafè Central / Eumo Editorial, 2021

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada