Poema de la durada

Siem Reap. Fotografia: Empar Sáez

Poema de la durada (fragments seleccionats)

(...)

I jo, 

perquè em sorgeixin els moments de durada

i m'emmotllin la cara rígida

i em posin un cor al pit buit,

he de practicar el meu amor

incondicionalment

un any rere l'altre.

(...)

la durada amb el teu fill

et pot assaltar

cada vegada que, tancat des de fa hores a l'habitació

amb una feina que a tu et sembal útil

sents en el silenci el complement que encara et falta

perquè tot estigui bé,

sents el soroll de la porta que s'obre,

signe de la tornada a casa,

que en aquell moment, a tu,

el més sensible al soroll de tots els sensibles al soroll,

si estàs pel que has d'estar,

et sona com la més bella de les músiques.

(...)

Però això sí: en tots dos llacs senyoreja

la mateixa calma amorosa de la durada

i sempre que puc peregrino a l'un o l'altre.

En la calma d'aquests llacs

sé què faig

i sabent què faig

experimento qui sóc.

M'estic a la riba,

els ulls oberts, tot orelles,

i deixo que arribi el vespre.

(...)

Amb el suport de la durada,

jo, ésser d'un dia,

porto els meus predecessors i els meus successors a les espatlles,

una càrrega sublim.

Peter Handke, Poema de la durada 

Traducció de Marta Pera Cucurell

Cafè Central / Eumo Editorial, 2015