 | ||
| Mas d'Azil, Ariege. Fotografia: Empar Sáez |
La nit es desplegava, esponerosa damunt de la casa, tota guspirejant
de gotes de rosada i d'estrelles. Un cavall es perdia en el fons
blau clar amb franges platejades. Els miralls es tancaven. Al llit,
jo somiava en pastors adormits. Amb la galta
repenjada damunt del flabiol. Quan es despertaven
hi tenien una marca rosada com la cicatriu de la ferida
d'una batalla llunyana i secreta. Els pastors, sempre
em semblen atractius, perquè són solitaris, i els solitaris somien,
i els somiem nosaltres, allà dalt, a les muntanyes, entre els matolls,
lliures de testimonis, ignorats; solitaris, amb solitaris.
Iannis Ritsos, Crisòtemis (Tres poemes dramàtics)
Traducció de Joan Casas
M'agrada la teva mirada sensible i amorosa cap als solitaris pastors, lliures però ignorats.
ResponEliminaUna visió on els somnis són senzills i perquè no, possibles.
Bon Nadal i dolços dies familiars.
Núria Niubó de RC
Un poema bell i una fotografia preciosa, ambdós diuen de la teva exquisida sensiblilitat. Passeu molt bon Nadal, una abraçada ben gran
ResponEliminaSilvia