Fugida

Granada, l'Alhambra. Fotografia: Lluís Servé Galan

L’estrella -borrosa i llunyana-

com una espera imprecisa i erma,

sota un cel que em defuig.

Empar

Baudelaire

Budapest. Fotografia: Empar Sáez

Aquell que mira des de fora per una finestra oberta no veu mai tantes coses com aquell que mira una finestra tancada. No hi ha objecte més profund, més misteriós, més fecund, més tenebrós i més enlluernador que una finestra il·luminada per una espelma. El que es pot veure a la llum del sol mai no és tan interessant com el que passa darrere uns vidres. En aquest forat negre o lluminós la vida viu, la vida somia, la vida sofreix.

 

 

Charles Baudelaire, fragment de “Les Finestres” dins: Petits poemes en prosa

Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

Edhasa, 1991

Arestes

Es trenca de cop l’espai

homogeni del temps

-neix una estrella-

un crit en l’abisme, arestes

de vidre embolcallen el buit,
somnis de garfis,

ferida de llum oberta.

Terrassa

Fotografia i poema: Empar

Bagergue

Bagergue, Vall d'Aran. Fotografia: Montserrat Lloret

Remoreig suau,

brunzit en la pell 

que es bada al desig.

Bressol a l’altra banda

d’un matí despullat 

i roig,

pressentit i estès 

darrere l’estor.

Empar

Estesa

Poble de l'Amazònia. Fotografia: Hilari Garcia

Un diluvi de raigs de sol

amara tot just l’hora estesa.

Darrere, el gris sòlid abat els dies.

Empar

Ruïnes

Vallirana - Baix Llobregat - Barcelona

Fotografia: Núria Claverol i Català

La llum del nou dia desvetlla

les fornides branques;

l’assalt, atac viu

al mur ruïnós dels dies previs:

un record polsós i petri.

Empar

Gos

Valls. Fotografia: Jaume J.Pàmies

Coves un bell pensament arcà

mentre hi passen, pel carrer fondo,

corrues d’homes abandonats.

Empar

Set

Manresa. Fotografia: Ferran d'Armengol

SET VISIONS D’UNA MATEIXA FINESTRA

Homenatge a Wallance Stevens

I

retallant-se en la llum

que entra per la finestra

les paraules es confonen

amb els silencis

II

la tarda de març

s’arrapa als vidres

l’arbre és un signe mòbil

que dóna forma al vent

III

enretirem la cortina

les muntanyes tan lluny

són l’eco d’alguna cosa

que ara no sabem

IV

quan es fa fosc

el teu perfil es reflecteix

al vidre

duplicació o somni?

V

la finestra és un rellotge

que no compta els minuts

VI

¿tremola el vidre

amb el vent

o és el respir

de les coses callades?

VII

en l’aire gris

es dissol el capvespre

com el fum

dins la boira

Albert Ràfols-Casamada (Hoste de dia, 1994)

Jazz

30è Festival de Jazz Terrassa – Plaça Vella

Cordes metàl•liques a la barana,

veus de fusta sotjant la finestra,

s’afinen totes les ànimes;

totes eren ocultes.

Fotografia i versos: Empar

Fràgil

Falsa finestra, Ramon Navarro Bonet

Graons, escales amunt,

fràgil il·lusió de vidre,
glaç al somni,

llisa tremor de llum.

Empar

Arxiu històric

Arxiu històric de la ciutat, Barcelona. Fotografia: Jordi Sáez

Hi ha escuma als plecs de la pedra,
escantellades onades,

llum adormida.

Empar

Designis

 Tortosa

Al Lluís Pons i a la Carme Tena

Un braç invisible numera

els dies, els carrers, les finestres.

La mà ennegrida del temps,

però, desatén tots els designis.

Fotografia i versos: Empar 

Miravet

Miravet

L’illa quieta.

Tremoladissos esqueixos de cel;

reflexos a l’ample cabal de pedra

aturada.

Fotografia i versos: Empar

Inesborrable

Terrassa

Et deixo unes paraules 

quasi inesborrables

a peu de pàgina

Fotografia i versos: Empar 

Follet vermell

Quadre a l'oli "Follet vermell", Toni Arencón i Arias

Al Pere Abad i Sorribes

Has obert la finestra

a un pessigolleig d'aire;

orelles punxegudes

sobre el meu melic.

Dringadissa de claus,

i es fan escàpoles
totes les papallones.

Empar

Moràvia

Brno, Moràvia

La llum es tornà pedra,

el tacte, fredor balba.

Fotografia i versos: Empar Sáez

colors

Estadi Cornellà-El Prat

Als amics valencians, en aquests dies foscos

No existeixen els colors:

són la vivesa d'una veu,

d'una mateixa llum

apaivagant-se mústiga

en el silenci.

Fotografia i versos: Empar Sáez

Blau turquesa

Fotografia: Jaume J. Pàmies. Carrer dels bous, Valls.

A l'Albert Ràfols-Casamada 

Darrere el blau del cel

roman el negre.

La cortina blau turquesa,

un vidre opac;

i cada matí, al davant,

les tonalitats novelles

desflorades.

Empar

Groc i pedra

Bratislava, Eslovàquia

Hores isardes rere la finestra;

el groc dels dies vessa escatant pedra,
sotjant focs d'artifici.

Fotografia i versos: Empar Sáez

Alhambra

Fotografia: Cecília Garrigós

L'Alhambra de Granada

El jardí del cos inabastable,

l'ombra allargada del record:

el paradís del plaer perdut
-arabesca carícia-

la llum que regolfa en mirar-te.

Empar

Xarxa

Fotografia: Núria Claverol i Català
Eixample de Barcelona

Cap xarxa no ens pot salvar

del salt al buit de la mirada.

Empar

Tatuatge

Barcelona, Ciutat vella

El tràfec de la ciutat

s'enganxa a la teua pell
vidriosa i tèrbola:

tragí i sons, tatuatges,

fixa estampa, gargots.

Fotografia i versos: Empar

Avenç

Fotografia: Francesc-Andreu Garcia

Horta de València

Al Francesc Arnau i Chinchilla

Resten les illes, els badalls del verd,

entre el llot que ens devora, pas a pas,

i ens sobrepassa cobrint-nos el front.

Envoltats per marees negres, creixen

murades d’un gris sòlid; l’homogeni

ciment oblitera retxes de sol.

Un pes infinit abat l’horitzó,

engoleix l’espai, ens escanya l’aire,

irromp amb la força d’un gegantí

monstre, eternament insaciable.

Empar

Tancat i barrat

Fotografia: Tancat i barrat (Sitges) de Jaume J. Pàmies 




Tancà els ulls de sobte

i es trobà l’aspror

de la forja als llavis

Empar

L'Art per l'art

Ull d'huracà

Dibuix: Ramon Navarro Bonet

Monastir de Carracedo, Lleó

En les ones erràtiques de la pedra,

just al centre de l'huracà,

ni bufa el vent, ni hi ha tempesta.

Renglons curts: Empar Sáez


Dibuixets i versets