l'ombra i l'ocell

Sant Hilari Sacalm. Fotografia: Jordi Domingo Abad

 

 

l'ombra i l'ocell


sents en tu passar l'ocell,
sageta de llum
contra la llum del migdia.
sents en tu el pas brillant
d'una alta presència.
i a dintre, l'ombra que llisca
sobre l'ombra de la terra
traça furtiva d'arrel en arrel
el deixant del mot que obri
l'aigua quieta del silenci.


Anna Montero, el pes de la llum

Infancia

Sant Romà de Sau. Fotografia: Jordi Domingo Abad

Infancia


Hora en que la yerba crece
en la memoria del caballo.
El viento pronuncia discursos ingenuos
en honor de las lilas,
i alguien entra en la muerte
con los ojos abiertos
como Alicia en el país de lo ya visto.


Alejandra Pizarnik, Los trabajos y las noches

Un cop acomiadat

Sant Sadurní d'Osormort. Fotografia: Jordi Domingo Abad

Un cop acomiadat, tanmateix, he tingut un sol desig:
adossar-me a aquest mur
per mirar, des de l'altra banda, tan sols el dia,
per ajudar millor les aigües que tenen la deu en aquestes muntanyes
a cavar un bressol en les herbes,
a dur, sota les branques de les figueres,
a través de la nit d'agost,
les barques plenes d'ardents sospirs.

Philippe Jaccottet, A la llum de l'hivern
Traducció: Antoni Clapés


***


Plutôt, le congé dit, n'ai-je plus eu qu'un seul désir: 
m'adosser à ce mur 
pour ne plus regarder à l'opposé que le jour, 
pour mieux aider les eaux qui prennent source en ces montagnes 
à creuser le berceau des herbes, 
à porter sous les branches basses des figuiers, 
à travers la nuit d'août, 
les barques pleines de brûlants soupirs. 


Philippe Jaccottet, À la lumière d'hiver