dilluns, 28 de novembre de 2022

Un cas qualsevol

 

Gant. Fotografia: Empar Sáez


UN CAS QUALSEVOL


Podia haver passat.
Havia d'haver passat.
Havia passat abans. Després.
Aquí a prop. Més enllà.
De fet, ha passat, però no pas a tu.

T'has salvat perquè anaves el primer.
T'has salvat perquè anaves l'últim.
Perquè estaves sol. Acompanyat.
Perquè eres a la dreta. A l'esquerra.
Perquè plovia. Perquè feia un dia rúfol.
Perquè feia un sol espaterrant.

Per sort, hi havia un bosc.
Per sort, no hi havia arbres.
Per sort: un rail, un ganxo, una biga, un fre,
una bretxa, una corba, un mil·límetre, un segon.
Per sort, hi havia un ferro roent a què agafar-se.

De resultes, perquè, tanmateix i malgrat.
Què hauria passat, si la mà, el peu
s'haguessin trobat a un pas, a un pèl
del concurs de circumstàncies?

Així doncs, ¿ets aquí? Directament d'un instant encara entrebadat?

La malla tenia un sol ull, ¿i tu t'hi has esquitllat?
No me'n sé avenir, no trobo paraules.
Escolta
que de pressa que em batega el teu cor.


Wislawa Szymborska, Vista amb un gra de sorra
Traducció de Josep M. de Sagarra
Columna Edicions, 1997
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada