Luz-Saint-Sauveur. Fotografia: Empar Sáez |
CERCLE
El meu amor és una foca que s’adorm,
el meu amor és una rosella trasplantada en la tundra.
De vegades l’he vist: surt a la televisió.
Hi ha una marca en un banc del parc de la Ciutadella que diu el
nom del meu amor.
El meu amor és un grafit al metro.
El seu nom està escrit a la murada d’Alcúdia,
en un paper penjat en un bar d’Estocolm.
«No t’he parlat avui, amor, perquè ets invisi-
ble i, de totes maneres, sempre xerro massa».
Un núvol sempre indica el lloc on viu el meu amor,
a l’estiu i a l’hivern.
El meu amor és l’últim cercle d’una pedra llançada al llac.
De tan gran està a punt d’esborrar-se.
Melcion Mateu, Jardí amb cangurs
Edicions 62, 2005
Quin final més contundent! M'agrada moltíssim aquesta paradoxa entre ser gran i a punt d'esborrar-se. A mi m'agradaria que aquests cercles no s'esvaïssin mai.
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena, pel comentari.
ResponElimina